El fresc i el tremp

El fresc

És la tècnica més emprada sobre murs o parets. Consisteix a pintar el mur damunt d'una preparació encara fresca de calç o guix per tal que el pigment passi a formar part del mateix mur.

Fresc amb una gran sala arquitectònica plena de figures — Fresc mural que representa una gran sala arquitectònica amb arcs, on nombroses figures vestides amb togues clàssiques conversen i es reuneixen, algunes assegudes als esglaons.

La pintura s'ha d'aplicar de manera ràpida, abans que s'assequi el suport.
Requereix d'una acurada planificació (feina fragmentada) i no permet realitzar rectificacions.
Es fa servir la sinòpia, un dibuix preparatori que es fa damunt l'arrebossat.
Posseeix una gran durabilitat i resistència al pas del temps (la pintura queda incrustada al suport).

El tremp

Tècnica que es va utilitzar preferentment per pintar sobre fusta (retaules), però també emprada per pintar sobre pergamí. Va estar de moda als segles XIV i XV, caient en desús amb l'aparició de la pintura a l'oli.

Retaule medieval amb panells religiosos — Retaule medieval dividit en panells amb escenes religioses en tons vermells i ocres: al centre, una Mare de Déu amb l'Infant, envoltada de panells amb figures que porten objectes i altres escenes narratives.

Els pigments de color es dissolen en aigua temperada utilitzant com a aglutinant el rovell d'ou, barrejats amb coles com el làtex de brot de figuera o la cola aràbiga.
Abans de pintar, es prepara el suport (fusta o pergamí) amb una capa fina de guix.
Amb el guix sec i amb l'ajuda d'un punxó es dibuixa sobre el guix el dibuix a representar i s'omple amb color l'espai dibuixat.
La pintura s'aplica en capes primes i fines, que inclús permeten realitzar veladures (transparències).
L'acabat és llis i mat. A diferència de la pintura al fresc, permet fer rectificacions un cop seca.