El mètode i les meditacions

TEMA 5:DESCARTES

Pertany al racionalisme: la raó és l'única font vàlida de coneixement, les idees innates existeixen i no provenen de l'experiència sensible ni de la imaginació. Les matemàtiques són el model de coneixement a seguir.

És el primer filòsof modern que dona importància al jo com a subjecte de coneixement.

Objectiu: Aconseguir un saber universal per allunyar-se de l'escepticisme; no dubtar.

Primer principi de la filosofia: Penso, aleshores existeixo (perquè no en pots dubtar)

La seva filosofia està basada en el mètode científic, per això defineix un mètode de coneixement (mètode cartesià), basat en un seguit de passos/deduccions a partir del Discurs del mètode i de les Meditacions metafísiques:

1. Evidència: Totes aquelles idees que se'ns presentin de manera clara i distinta seran verdaderes.
2. Anàlisi: Descompondre els problemes o dificultats per analitzar els elements més simples.
3. Síntesi: A partir d'aquells elements simples arribar a coneixements més complexos.
4. Enumeració: Comprovar i revisar tot el procés per evitar errors.

Meditacions metafísiques (procés que va seguir per definir aquest mètode), comença a partir de l'escepticisme, per després proposar una solució:

• 1a meditació: Hem de dubtar de tot (escepticisme): Dubte hiperbòlic (generalitzat). Si trobo una veritat dins d'aquest dubte, serà irrefutable.
• 2a meditació: Troba la 1a veritat: el JO (res cogitans)

Si dubto haig d'existir perquè algú està pensant. "Penso, llavors existeixo" (cogito, ergo sum). Apareix per primer cop al discurs del mètode.

La substància estàtica no canvia (exemple tros de cera que es desfà).

• 3a meditació: Reafirma la idea del jo, i demostra l'existència de Déu.

L'existència del jo, és una intuïció: constitueix una veritat indubtable que se'ns presenta de forma clara i distinta, a partir d'això troba el criteri d'evidència.

El jo pensa en 3 tipus d'idees:

• Adventícies: provenen de l'experiència sensible/externa. (Dubte)
• Factícies: son aquelles que creem nosaltres mateixos a partir de la imaginació
• Innates: estan en nosaltres (semblants a les idees de Plató). Exemple: Déu, infinit, perfecció...

Continua investigant, es fixa amb les idees innates amb les quals descobreix la Idea de Déu. Demostra la 2a veritat: existència de Déu (res infinita) a través dels arguments següents:

• Argument de la infinitud: la idea d'infinit l'ha d'haver creat algú infinit (Déu).
• Argument de la causalitat aplicada al jo: jo no m'he creat perquè sinó m'hagués creat perfecte.

• 4a meditació: Refuta l'argument del geni maligne.

La naturalesa de Déu és bondadosa, no puc dubtar de les veritats que se'ns presenten de manera clara i distinta (matemàtiques), perquè no ens enganyarà. Així, Déu passa a ser el criteri d'evidència.

Error: voluntat de conèixer més enllà de l'enteniment. Aquest és limitat i no falla. Per no equivocar-nos hem de seguir el mètode.

• 5a meditació: Reafirma l'existència de Déu:
• 6a meditació: Troba la tercera veritat: existència del món i de les seves coses materials. (res extensa).

Hi ha una bifurcació entre la ment (jo, pensaments, raó) i el cos/sentits.

El món, Déu i jo són substàncies/realitats independents que no necessiten de cap altre per existir, van ser creades per Déu, ja que és omnipotent i és capaç de crear dues substàncies diferents (per això es diu que realment el Jo i el Món no són realitat vertaderes si han estat creades per Déu). Tot i així, les tres veritats són realitat diferenciades independents una de l'altra, degut a que hi ha una visió mecanicista; amb les lleis físiques podem discernir en la veritat del món.