…crea una connexió més forta en la imaginació. Ex: quan pensem en una ferida, pensem també en el dolor que ens provoca / accident
- ➤La seva composició: tant les impressions com les idees poden ser:
- Simples: no admeten cap separació o distinció (ex: color, olor, gust)
- Complexes: podem distingir-ne les parts (ex: impressió ciutat, quatre).
Les idees complexes poden ser simples records d'impressions complexes (ciutats) o l'elaboració que la imaginació fa combinant altres idees (unicorn, sirena).
Tot això es basa en el PRINCIPI DE LA CÒPIA: tota idea prové d'una impressió, d'una experiència. Així doncs, NO hi ha idees innates (ex: Déu no existeix ja que no hi ha una percepció d'aquest).
A partir del principi de la còpia, estableix el CRITERI DE VERITAT: una idea és vertadera només si correspon a una impressió i serà falsa si no és així.
Classes de coneixement
Tot allò que podem conèixer es divideix en dos grups:
- Relacions d'idees: independents de l'experiència i pròpies de la ciència, demostracions certes, vàlides per tota veritat (universal). NECESSARIS. Ex: enunciats matemàtics o lògics
- Qüestions de fet: coses de la realitat (ciències naturals/empíriques). Enunciats contingents, NO necessaris, NO universals, pot no passar i no saps si passarà ja que no tens experiència d'això. Ex: el sol sortirà demà. En convenciment en la veritat d'aquesta afirmació només deriva del costum.
El coneixement de les qüestions de fet es fonamenta amb la relació causa-efecte = PRINCIPI DE LA CAUSALITAT: contempla que entre la causa i l'efecte hi ha una connexió necessària, una idea falsa (perquè no tens impressió d'aquesta, tu només veus la causa i suposes, per hàbit o costum, que hi haurà l'efecte, però mai podràs estar segur que passarà. Per tant, es basa en la creença del que tu has vist que ha passat. Ex: xoc boles de billar
Així doncs, el valor d'aquest principi queda qüestionat, i comença a escriure les crítiques.
Crítiques
- Crítica idea de substància: una substància és el fonament de la realitat, allò que subsisteix, però, no hi ha cap impressió que correspongui a la seva idea. Per això, aquesta idea NO reflecteix cap realitat/cosa sensible. La substància només és la col·lecció d'idees simples unificades per la imaginació i nosaltres tenim impressions dels accidents d'aquesta (característiques determinades).
- Crítica al principi de causalitat: segons l'explica anteriorment, existeix una connexió necessària entre la causa i l'efecte però, no hi ha cap impressió que…
…correspongui a aquesta «causa necessària». De l'únic que tenim impressió i observem és la successió que hi ha entre la causa i l'efecte. Per tant, la idea per la qual existeix una «connexió necessària» entre la causa i l'efecte és FALSA.
- Crítica a la idea de Déu: NO tenim cap impressió de Déu, per tant, aquesta NO existeix (Déu no existeix). Així doncs, els arguments que defensen que Déu existeix com a causa del Jo i el Món tampoc són vàlids, perquè entraria dins el principi de la causalitat.
- Crítica a la idea de Món: segons Locke, tenim constància del Món en tant que causa de les nostres impressions. Però, tornem a entrar al concepte de causalitat, ja qüestionat, i, per tant, realment, no hi ha una impressió de la idea de Món. Només podem conèixer les impressions però no sabem d'on provenen ni que existeix una realitat que les causi.
- Crítica a la idea de Jo: No tenim cap impressió sensible del Jo que sigui permanent, sinó que el Jo està en constant canvi, transformació. L'única manifestació de continuïtat personal prové de la memòria o la imaginació (relació de percepcions). Per tant, no podem parlar d'aquest com a substància permanent ja que les percepcions canvien («jo camino», «jo llegeixo»…). Tan sols coneixem un conjunt de percepcions canviants (només tenim impressió dels nostres actes mentals: jo penso, jo imagino, jo llegeixo, etc.)
Conseqüència del pensament — Escepticisme
No podem estar segur de l'existència de res, només de les pròpies impressions, però aquestes no serveixen per fomentar res (ni la realitat, el món, el terra…).
Hume, era conscient d'aquesta conclusió, i, per intentar evitar-ho, va afirmar que:
Podem creure en l'experiència del món i afirmar les creences pròpies si ens basem en dos supòsits:
- Constància de les nostres percepcions
- Coherència de les nostres percepcions