Principi de causalitat

Principi de causalitat i parèntesi sobre la substància aristotèlica

revisado contra el originalVer el original

És una creença fruit del costum o de l'hàbit.

No es demostra que quan hi ha una causa es determini un efecte concret.

Hume analitza el principi de causalitat a partir dels dos tipus d'idees que n'hi ha:

Relacions d'idees

Són creences que no tenen un valor demostratiu perquè al llarg del temps m'ha fet la sensació que sempre ha passat el mateix.

El principi de causalitat es divideix en tres idees:

CAUSA
AFECTE
CONNEXIÓ NECESSÀRIA ENTRE L'UNA I L'ALTRA

Per què succeeix això s'han de donar tres circumstàncies:

CONTINUÏTAT ESPAI/TEMPORAL
PRIORITAT EN EL TEMPS DE LA CAUSA
LA CONJUNCIÓ CONSTANT ENTRE AMBDUES

(Parèntesi Aristòtil)

Conceptes metafísics

Substància

Per Aristòtil i l'escolàstica ho utilitza per designar o explicar la realitat; allò que és real. Tot està compost per substància, i considera que la substància és matèria. La matèria, per ell, és aquell substrat que roman inalterable a través dels canvis accidentals dels individus. NO VARIA.

Substància com a essència

És que allò que una cosa sigui el que és i no una altra cosa.

Substància segona

Essència d'aquella cosa, aquesta sí que pot canviar.

(Tornem a Hume)

Hume agafa el principi del nominalisme, planteja que aquests conceptes de substància, si apliquem el principi de la còpia, no tenim la impressió d'aquella substància.

La idea de substància és una idea complexa formada per la imaginació través de la llei d'associació d'idees → Economia mental