TEMA 4:LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA
Degut a la mort d'Alexandre el Gran hi ha grans canvis:
- L'estructura de les ciutats (la polis) es trenquen (desapareixen les petits ciutats estat).
- Desmembració del gran imperi de Juli Cèsar en diversos regnes locals.
- L'estructura política ja no es la mateixa i, en conseqüència, tampoc ho seran el pensament polític i filosòfic (no tindrà res a veure amb el d'Aristòtil, no es parlarà de la metafísica, ni de la problemàtica del canvi, etc.).
Per això apareix la FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA: filosofia/pensament que se centra en la resposta a la pregunta "Què he de fer per ser feliç?"**. La filosofia es centrarà en la felicitat, que serà l'objecte fonamental de reflexió de les diferents escoles. A més l'estil de vida d'aquest pensament serà més pràctic que teòric.
*PRINCIPALS MOVIMENTS HEL·LENÍSTICS:
1-CÍNICS* – Diògenes
Moviment filosòfic basant més en l'actitud davant la vida que no en el pensament filosòfic.
- S'aparten de la vida social i viuen en condicions molt pobres.
- Troben la felicitat en la soledat, en la crítica dels altres i en els elements bàsics de la convivència en un mateix.
- Odien la política, la riquesa i tot allò que té a veure amb la vida social (per això Aristòtil els anomena "idiotes").
Màxima: "Coneix-te a tu mateix" (Diògenes partia d'aquest punt de visat socràtic).
2-ESCEPTICISME / ESCÈPTIC – Pirró (molt radical)
- Dubten de tot, no saben dividir què és veritat i mentida, per tant tenen una incertesa absoluta (i ni tan sols això és segur). Per això, els escèptic decideixen mantenir-se amb la ment oberta sense basar-se ni fiar-se dels sentits (principal ensenyament).
- Problema: si ho porten a l'extrem la seva actitud davant la vida pot ser perillosa (com que no estàs segur si davant d'un precipici cauràs, ho proves, i caus) o passiva (no fas res perquè no saps res i no ho proves).
- A diferència de Plató i Aristòtil, els escèptic evitaven sostenir opinions fermes sobre res. En canvi, Sòcrates també tenia una posició escèptica per trobar les veritat de les coses. Tot i així, Pirró va ser molt més radical.
- No va deixar res escrit ja que per ell era més important la tradició de la parla que la d'escriure. Per tant, el coneixem gràcies a Diògenes.
- La seva filosofia era pràctica: reaccionaven de forma antintensiva i intuïtiva total davant les sensacions que ens ofereixen els sentits – INDIFERÈNCIA I IMPERTORBABILITAT (tranquil·litat d'esperit – sempre et mantens neutre – tot és qüestió d'opinió (no hi ha veritats)).
- El seu plantejamnet filosòfic s'acosta al d'un místic – si no hi ha possibilitat de descobrir la veritat, no hi ha necessitat d'inquietar-se.