Ciceró, Sèneca, l'apatheia i les diferències entre estoics i epicuris
revisado contra el originalVer el original- Considerava que l'ànima vivia per sempre (els ancians no havien de preocupar-se per a la mort)
- Actitud Ciceró: acceptar el procés natural de l'envelliment i admetre que l'actitud no té perquè ser necessàriament pessimista (amb l'estoïcisme pots triar com afrontar-lo ("dissimular-lo")).
- Sèneca: "El tiempo que tenemos no es corto, però perdien mucho de él hacemos que lo sea" - la vida no és curta sinó que la fem curta nosaltres amb la mala gestió del temps, perquè la vida es suficientment llarga si prenem les decisions correctes.
- El que més li importava era la condició humana i la nostra actitud pel que fa als aspectes inevitables
- Per emprar el nostre temps havíem de viure com un reclús, allunyat del món, estudiar filosofia (aquesta era la veritable forma d'estar viu).
- Creen un estil de vida determinat:
-- El savi estoic és aquell que aconsegueix lliurar-se de les emocions problemàtiques, té una INDIFERÈNCIA davant la vida.
És molt semblant a l'ataràxia dels epicuris (absència de pertorbacions), però mentre aquesta implica un gaudi moderat i equilibrat de palers, l'apatheia estoica rebutja tot tipus de desig.
**DIFERÈNCIES I SEMBLANCES – ESTOICS VS EPICURIS
Diferències:
| ESTOICS | EPICURIS |
|---|---|
| Poden fer política per beneficiar el gènere humà amb el seu saber | NO poden fer política perquè no hi ha felicitat per l'home que la practica |
| Renuncien al plaer (menyspreen el plaer corporal) | Han de donar plaers moderats al cos ja que és l'únic que posseeixen |
| Creuen en un deu còsmic i impersonal i creuen que aquest Déu o Esperit està en totes les coses (naturalesa: d'aquí que haguem d'acceptar les coses tal com vénen) – aquesta idea és la que els permet aguantar el dolor | Desterra els déus i els situa a fora de l'abast dels homes – preocupar-se per aquestes qüestions no era necessari |
| El Plaer i el dolor NO són principis que organitzen la vida humana, perquè la vida humana és el producte accidental d'una determinada organització dels àtoms – plaer i dolor són fins i conseqüències |
Semblances:
Els dos busquen la moderació i l'autocontrol (possible herència aristotèlica) (savi que menysprea la massa) i es mantenen al marge de la societat – només l'home moderat és l'home feliç i la funció de la filosofia és interpretar el desig per posar-li límits.
Divinitat: tots dos tendeixen a considerar que l'època dels déus ja ha passat i que la filosofia és només per a humans. Ja no hi ha cap resta de la religió de la ciutat que havia perdurat fins a Sòcrates i Plató.
L'home del període hel·lenístic s'està començant a quedar sol amb ell mateix, sense l'aixopluc d'un déu o una polis que puguin exercí un paper de consolació.
Pels dos, l'ànima NO és un principi immaterial, tot i que per els epicuris està formada d'àtoms i està dins dels cos i per els estoics l'ànima dona forma a la matèria.
Resum 1r bat