Substància i identitat personal · Filosofia

Locke: la substància, la identitat personal i el llenguatge

revisado contra el originalVer el original

Suport / Substrat desconegut + Conjunt d'idees simples. No veiem la substància poma en sí mateixa, sinó un conjunt de característiques.

Podem suposar que les substàncies existeixen perquè les percebem a través dels sentits però no en podem estar segurs ja que no prové de l'experiència que és l'única font vàlida de coneixement. (correu Adrià – exemple OR)

Esquema de la classificació de les idees segons Locke — Classificació de les idees Organigrama de caselles blaves. A dalt, «IDEES», que es divideix en «Simples» i «Compostes». De «Simples» en pengen «Sensació (experiència externa)» i «Reflexió (experiència interna)»; de «Sensació», al seu torn, «Qualitats primàries (objectives)» i «Qualitats secundàries (subjectives)». De «Compostes» en pengen «Substància», «Modes» i «Relació»; de «Substància» en penja «Conjunt d'idees simples + suport/substrat desconegut».

Identitat personal

No és una substància i no pertany ni a l'ànima ni al cos, sinó a la consciència. Depèn de l'experiència i la memòria d'aquesta (els records que estan a la teva memòria fan que siguin qui ets, si no recordes una cosa, no et poden jutjar per això), per tant, és variable.

3r llibre: Llenguatge i relació de les paraules o conceptes amb la realitat.

Segons Locke, de la mateixa manera que coneixem a través de les idees, i no de les coses a les quals fan referència, les paraules són signes que fan referència a les idees i no a les coses/veritats en sí mateixes.