L'analogia entre ànima i Estat, la justícia, l'educació i els règims polítics
revisado contra el originalVer el original*Analogia entre ànima i l'Estat ideal (individu i societat):
| Parts de l'ànima (individu) | Funció | Virtuts | Funcions socials (societat) |
|---|---|---|---|
| Racional | Desig de coneixement | Prudència o saviesa, valentia, moderació | Dirigent: filòsof |
| Irascible | Emocions i passions | Moderació, Valentia | Guardians |
| Irracional (apetitiva) | Desitjos del cos | Moderació | Artesans |
| Harmonia: Persona Justa | Justícia | Harmonia: Societat Justa |
| Classe social | Funció social | Part de l'ànima | Virtut predominant |
|---|---|---|---|
| Governants filòsofs | Governar | Racional | Saviesa/prudència |
| Guardians/guerres | Defensar | Irascible | Valentia |
| Productors/treballadors | Proveir | Concupiscible/Apetitiva | Temprança/moderació |
| Harmonia entre les classes socials | Harmonia entre les parts de l'ànima | Justícia |
**L'ESTAT IDEAL – LA JUSTÍCIA I L'EDUCACIÓ
La societat funcionarà quan hi hagi harmonia entre les parts de l'ànima en tota la ciutat, cadascú ha d'actuar segons la seva part de l'ànima predominant (allò per a què està millor dotat), ha de complir la seva funció de dins i de fora i això produirà una harmonia; justícia a la societat.
Un mateix també ha d'estar en harmonia amb les 3 parts de l'ànima; tenir una predominant i fer la seva funció, així serà just. Cadascú té una funció determinada a la polis, ja estàs destinat a fer una cosa en concret quan neixes.
Hi pot haver gent que li predomini una part de l'anima però que aquesta no es correspongui amb la seva virtut (per exemple ser una guardià però en compte de tenir valentia és temerari) i, per tant, estarà seguint un camí equivocat i farà que la ciutat no acabi de funcionar. O si algú està capacitat per fer una funció però en fa una altra, per la raó que sigui, la societat tampoc funcionarà
L'objectiu polític de Plató serà la felicitat del grup social (la ciutat) i no dels individus. Les persones només podrem ser felices en una societat feliç i, per tant, justa.
El sistema educatiu idoni consolidarà dos aspectes: tots els ciutadans tindran accés a l'educació i la intel·ligència de cadascú decidirà el seu esdevenidor, així, formarà els ciutadans per perfeccionar la ciutat (finalitat).
- Plató analitza els diferents règims polítics:
- Aristocràcia: règim més perfecte en què governen els més savis
- Timocràcia: predomina la classe militar
- Obligarquia: règim en què manen els rics
- Democràcia: quan governa la majoria, però no està educada per fer-ho
- Tirania: pitjors dels règims perquè esclavitza el poble
Per això, Plató creu que han de governar els més savis, els que tenen coneixement. Aquests, sabran actuar en tot moment d'una forma justa, només tenint en compte el que més li convé a la societat, ja que poden aplicar la idea de Bé perquè la coneixen.
Per tant, tot aquest conflicte es genera quan la societat és controlada per l'opinió i no per el coneixement.