Saltar al contenido
Aula27

Crisi de la Restauració

Dossier imprès · Regeneracionisme

Dossier: la coronació d'Alfons XIII, Maura i Canalejas

revisado contra el originalVer el original

…conservadors. Aquestes promeses no arribarien, si no que s'augmentarien els impostos per recuperar-se de la guerra.

Dins l'industria catalana es va considerar un acte discriminatori i el 1899 es va estendre l'acció de no pagar aquests impostos a Barcelona, conegut com a Tancament de Caixes. Quan van arribar les detencions, l'alcalde de Barcelona va dimitir en senyal de suport als resistents, fet que va fer adonar-se al sector conservador de la necessitat de canvi polític.

Aquestes tensions després del desastre colonial van portar a la coronació d'Alfons XIII el maig de 1902 amb setze anys amb l'objectiu de consolidar la monarquia. El nou rei, a diferència de la seva mare, va adoptar un model intervencionista en la vida política, una de les causes de la seva caiguda el 1931.

Aquest intervencionisme també es va veure reflectit en la confiança de comandaments militars a altes jerarquies eclesiàstiques i de l'exèrcit, a més de donar poder econòmic a base d'introduir-los als consells de les grans empreses.

Controlar el sistema de la Restauració no va ser fàcil, degut a la mort dels dos antics líders dels partits dinàstics, les dues potències polítiques no tindrien tan bona relació. A més, les reivindicacions obreres van arribar al món urbà i els respectius partits socialistes, republicans i nacionalistes, que va fer veure de la necessitat de modernització del sistema polític. La inestabilitat governamental es veu reflectida en els dotze caps de govern diferents entre 1901 i 1916. Aquesta inestabilitat es pot dividir en:

  • Hegemonia conservadora: Després del fracàs de Silvela, el partit liberal es va fer amb el poder fins que el 1903 Antonio Maura va assumir la direcció per estabilitzar la política. Va disciplinar el seu partit en dues etapes diferents al govern (1903-1904 i 1906-1909) i el va convertir en el partit hegemònic amb suport del monarca.

Va ser en el segon mandat on Maura va voler aplicar un programa regeneracionista amb els objectius de:

  1. Revitalitzar l'economia: Va impulsar una llei on es fomentava la industria i intentava refer l'armada que havia estat aniquilada a la guerra de Cuba.
  2. Normalitzar la vida política: Va reformar la llei electoral amb l'objectiu de frenar la corrupció dels cacics i fomentar la participació electoral de més gent.
  3. Modernitzar l'administració: Va presentar un projecte de llei de reforma d'administració local amb l'objectiu d'agilitzar l'administració creant mancomunitats.

Va rebre el recolzament de la Lliga Regionalista, però el seu programa es va veure frustrat a partir de la seva dimissió a causa de la gestió pels fets de la Setmana Tràgica.

  • Predomini liberal: Arrel de la dimissió de Maura, Alfons XIII va cridar el partit liberal per formar govern amb Moret, qui va ser incapaç d'aturar les dificultats internes del partit i dimitiria el 1910.

Aleshores José Canalejas entraria el poder, era el representant més reformista i demòcrata del partit. El programa de reformes va ser atrevit:

  1. Nou impost sobre les rendes urbanes
  2. Llei de reclutament militar
  3. Aprovació del projecte de la llei de mancomunitats
Dossier imprès · Regeneracionisme · Història · Aula 27