La reforma agrària liberal i la crisi agrària de finals de segle
revisado contra el originalVer el original2.3.Agricultura i món rural
La reforma agrària liberal
És un conjunt de lleis desamortitzadores (desapropiar) i d'abolició de senyorius així com expropiació també de terres comunals al llarg del s. XIV que van dur a terme els governs liberals per afavorir la creació de grans latifundis perque va augmentar la superficie de conreu, provocant un augment de la producció agrícola i de la especialització regional. Aquestes mesures no van beneficiar als camperols més pobres, ja que, no van aconseguir comprar les terres en canvi, els grans propietaris agrícoles, sí que van poder obtenir aquestes terres.
Els historiadors pensen que en realitat la reforma agrària no va ser prou important perque no va haver-hi cap criteri de redistribució de la terra, ni es van fer millores tecniques importants.
La crisi agrària de finals de segle
Entre el 1880 i el 1910 va tenir lloc una crisi agraria a la Europa occidental provocada per una baixada dels preus agrícoles a causa de l'importació de cereals com el blat d'altres països a més, s'afegeix la crisi de la fil·loxera