Unió Catalanista i catalanisme polític

…la instauració d'un sistema autonòmic, aquest text va ser considerat separatista per Almirall.

Al 1889 el Senat va provar el nou Codi Civil que pretenia uniformar l'estat espanyol i que va ser rebutjat per els sectors catalanistes, atès que l'article 15 anava en contra dels drets forals (dret civil català) ; La Lliga de Catalunya va inciar una campanya, liderada per l'advocat Narcís Verdaguer, i ajudada per setmanari "La veu de Montserrat", finalment al mes de juliol l'article 15 va ser reformat i això va ser considerat "La primera victòria del catalanisme".

3.Unió Catalanista

Grup polític format a Barcelona al 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que pretenia reunir l'heterogeni moviment català i que volia coordinar les accions en defensa dels interessos de Catalunya, un dels seus impulsors va ser Joaquim Verdaguer, el seu primer president va ser Lluís Domènec i Muntaner i el secretari, Enric Prat de la Riba, que al 1906 va publicar "La nacionalitat catalana", on defineix el nacionalisme català.

Al 1892 , 25,26 i 27 de març, es van reunir a l'ajuntament de Manresa per fer la primera assemblea de delegats de l'organització per aprovar les Bases de Manresa o Bases per a la constitució regional catalana : un document format per 17 bases on es proposava la reorganització de les relacions entre Espanya i Catalunya i otorgaven al Principat una àmplia autonomia política i econòmica. L'objectiu polític era l'autogovern de Catalunya, per a ells, l'estat centralista espanyol posava en perill el manteniment de la identitat catalana.

Els partidaris de l'estat centralista, Eduado Dato i Antonio Maura, no van acceptar-ho.

Els següents anys els homes claus del catalanisme van ocupar la presidència d'institucions importants com l'Ateneu Barcelonès (Àngel Guimerà) , etc.

Al 1897 van lliurar al cònsol de Grècia un Missatge al Rei dels Hel.lens: Jordi I, en què el felicitaven per l'enviament de tropes a Creta per ajudar a la insurrecció contra els turcs. Aquest fet va ser controvertit i considerat separatista per les autoritats espanyoles.

Al 1899, amb el tancament de caixes, es va mostrar el descontentament de bona part dels catalans.

El catalanisme polític

Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya. Hi ha dos vessants:

Catalanisme conservador: nacionalisme de base burguesa i catòlica, partidaris d'una solució pol[ítica] moderada.

Catalanisme progressista: nacionalisme de base popular i progressista, partidari d'una solució política més radical.

El Catalanisme cultural: conjunt de doctrines i moviments socials i culturals nascuts durant el XIX que defensen i reivindiquen la llengua i cultura catalanes.