Tema 14: el nou posicionament de l'església i l'inici de la crisi final
revisado contra el originalVer el originalCRISI I FI DE LA DICTADURA
La Dictadura acaba al 75 amb la mort de Franco.
A partir de la dècada dels 70 augmenten els problemes per al règim:
- →↑ tensions entre falangistes i tecnòcrates (immobilistes / oberturistes).
Tema 14: el cas Matesa, l'enduriment de la repressió i el Sàhara
revisado contra el originalVer el original- →Corrupció en el govern : cas Matesa¹. Denúncies de corrupció que apuntaven als alts càrrecs del règim. Cas difós per la premsa. Els immobilistes van culpar als oberturistes de que s'hagués filtrat gràcies a la llei de premsa. Provocarà l'expulsió dels tecnòcrates del govern.
- →Crítiques al sistema
- Són contestades amb l'enduriment de la repressió: detencions, violència policial… (destaca: El consell de la guerra de Burgos, en el qual es demanaven penes de mort contra els militants d'ETA.)
- A la qual es respon:
- A l'interior → Amb més protestes.
- A fora → Amb protestes internacionals d'organismes i governs que critiquen el fet de que a Espanya hi hagi encara una dictadura
- →Conflicte del Sàhara : el Sàhara depenia a Espanya però Espanya a canvi d'interessos el va regalar al Marroc.
¹ Matesa (Maquinaria Textil del Norte, S.A.) era una empresa dirigida per Joan Vilà Reyes dedicada a la producció de maquinària tèxtil entre elles el teler sense llançadora Iwer, que es va veure en el centre del major escàndol financer del final del Franquisme.
Encara que com a negoci familiar els seus orígens es remuntaven al segle XIX, amb la producció de mantons de Manila, Matesa fou transformada en societat anònima pels germans Joan i Fernando Vilà Reyes el 1956. L'any següent havia adquirit la patent d'un telar francès sense llançadora (batejat per l'empresa com a Iwer), tot iniciant una notable expansió internacional, basada en la creació d'una setantena de filials
El 1969, però, la visita del ministre argentí d'Indústria va destapar un cas de corrupció que afectava de ple els ministeris econòmics del govern franquista i que havia creat un forat de més d'onze mil milions de pèrdues per a l'estat a través de crèdits rebuts per l'oficial Banco de Crédito Industrial per al finançament d'operacions de venda de telers que, en realitat, mai havien tingut lloc. Durant de la visita a Espanya del ministre argentí d'Indústria el 1969, el ministre espanyol va agrair la compra de 1.500 telers Iwer, però aquest va afirmar que només eren 120. La resta s'havia enviat però sense comprador, per poder cobrar uns crèdits d'ajut a l'exportació.
Embargada aquell mateix any, l'empresa continuà les seves activitats sota el control d'un administrador judicial fins al 1983, en què fou subhastada per 66.000 pessetes i adjudicada a una societat laboral formada per antics treballadors, essent nomenat director general l'antic propietari, Joan Vilà Reyes.
L'afer Matesa va provocar una crisi de govern molt important que va acabar amb el cessament d'entre altres de Manuel Fraga al front del Ministeri d'Informació i Turisme. Fraga va permetre que la premsa tractés l'afer amb una mica més de llibertat de l'habitual i això va preocupar a importants sectors del règim.
Tema 14: l'assassinat de Carrero Blanco i l'esperit del 12 de febrer
revisado contra el originalVer el original- →Assassinat de Carrero Blanco (1973) → Era el cap del govern.
- →Substituït per Carlos Arias Navarro que va anunciar una obertura de la dictadura que NO es va arribar a produir.
El nou govern intentarà servir els requeriments de la societat espanyola d'avui, definitivament diferent d'aquella altra, esqueixada per la discòrdia civil, prostrada en el subdesenvolupament i encerclada per la misèria i l'aïllament internacional que el règim va haver de contemplar al moment de néixer. Si avui és una altra i felicment diferent la societat que servim, uns altres han de ser també el tarannà i les maneres amb què el poder ha d'acarar-se a les exigències. […] litzar la vigència d'uns […] fonamentals permanents, […] traducció exacta en les circumstàncies de la societat en canvi (…). […] amb la profunda realitat […] gim i amb el perill d'estadista del cap de l'Estat que el retret d'immobilisme. (…)
Discurs del 12 de febrer anunciant pluralisme polític "Espíritu del 12 de febrero": va prometre una nova llei municipal que permetria escollir els alcaldes i governadors civils. Això també va fer augmentar les diferències internes (oberturistes / immobilistes)
- OBERTURISTES; gent partidària de l'obertura política
- IMOBILISTES; partidaris de seguir amb la dictadura. Això, fa que s'agreugin els problemes i conflictes interns.
- →Crisi econòmica derivada de la crisi del petroli (1973):↑ preus (inflació), atur, etc. Fa que augmentin les protestes.
Tema 14: el desgast del règim, l'Assemblea de Catalunya i la Junta Democràtica
revisado contra el originalVer el original- →Increment de la conflictivitat laboral.
- →Dictadura ja molt desacreditada
- →Internacionalment:
- Conflicte del Sàhara:
- Referèndum d'autodeterminació acceptat pel Front Polisari i la metròpoli (Esp.)
- El Marroc però reclama drets sobre el territori i finalment, pels acords de Madrid, el Sàhara passa a domini del Marroc i Mauritània a canvi d'interessos econòmics / crítiques internacionals.
TOT PLEGAT IMPORTANT DESGAST DEL RÈGIM
El 1969 a Catalunya s'havia format una Coordinadora de Forces Polítiques que unia diversos grups (PSUC, MSC, ERC, FNC i UD) i que més tard van constituir, juntament amb altres grups i entitats, l'Assemblea de Catalunya (1971) que feia 4 reivindicacions bàsiques: llibertat, amnistia, estatut d'autonomia i coordinació amb les altres forces democràtiques de l'Estat.
També aparició d'altres sectors reivindicatius i grups polítics:
- →Unió de Pagesos (1974)
- →Convergència Democràtica de Catalunya (1974)
- →Convergència Socialista (MSC i FOC)
- →…
A la resta de l'estat:
- →Es va formar una junta democràtica que englobava diversos partits i organitzacions polítiques i proposava la formació d'un govern provisional que implantés un règim democràtic (llibertat política i sindical, legalitat de tots el partits polítics...).
- →També renovació del PSOE
- →El PSOE impulsa la Plataforma de Convergència Democràtica.
- →Formada per: PSOE +UGT+ PNB
La Junta democratica + la Plataforma = Platajunta El nom oficial, però, era Coordinadora Democràtica.
Finalment, el 20 de novembre de 1975, Franco va morir als 83 anys.
Deixava d'herència un estat anacrònic i en crisi profunda.