Esquema de la Restauració · Història

Dossier Tema 7: l'època de la Restauració borbònica (1875-1898)

revisado contra el originalVer el original

El període de la Restauració es divideix en:

S'inicia amb el manifest de Sandhurst i el pronunciament militar de Martínez Campos al desembre de 1874, que va ser ben acollit per l'exèrcit i els conservadors, i va significar la Restauració de la monarquia Borbònica en la figura d'Alfons XII, l'únic fill mascle d'Isabel II.
Antonio Cánovas del Castillo

Objectiu principal del sistema de la restauració: evitar els pronunciaments militars, és a dir l'intervenció dels militars en la política.
Per aconseguir--ho el sistema es basarà en:

Els sectors més conservadors de la societat , i l'exèrcit, estan a favor de la tornada del rei, ja que creuen que aconseguiran estabilitat política i social, després de la gran inestabilitat que hi va haver durant la I República.
Alfons XII governarà des del 1875 fins al 1885 (mort).
1r → Es fan unes eleccions amb sufragi universal (masculí) per poder redactar una constitució.
2n → Es redacta la Constitució del 1876: característiques:

revisado contra el originalVer el original

→ Moderada (de caràcter conservador )
→ Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
→ Les Corts tenien 2 cambres → El Congrés i el Senat.
→ Tolerància de cultes però proclamació de la confessionalitat Catòlica de l'Estat.
→ Àmplia declaració de Drets que s'havien de complementar amb lleis posteriors.
→ Es redacta per tal que hagin de respectar el torn de partits.

• Llei electoral posterior (1879) restablia el sufragi censatari. El 1890 → Sufragi Universal masculí.

Alternança (pacífica) en el poder dels 2 partits polítics: TORN DE PARTITS entre els CONSERVADORS (CÁNOVAS) i els LIBERALS (SAGASTA). (Partits dinàstics o monàrquics)
La Monarquia és considerada una institució molt important. Tenia un paper arbitral, la funció d'assegurar el torn pacífic de partits i l'entesa entre els 2 partits.
Allunyament de l'exèrcit de la vida política. Queda subordinat al poder civil. La seva missió és la defensa de la seguretat i la independència del país.

Aquests 3 punts anteriors donen estabilitat al període. Estabilitat que també, s'aconsegueix gràcies a → la fi de les Guerres Carlines

→ la fi de la Guerra de Cuba (Pau de Zanjón1878)

revisado contra el originalVer el original

	CONSERVADORS	LIBERALS
Nom	Partit Liberal Conservador	Partit Liberal - Fusionista
Líder	Antonio Cánovas del Castillo	Práxedes Mateo Sagasta
Sufragi	Sufragi Censatari	Sufragi Universal Masculí
Punts en comú	TOTS 2 defensen: - La monarquia (partits monàrquics) - La propietat privada - L'església - La consolidació de l'Estat liberal, unitari i centralista	(cel·la compartida amb la columna dels conservadors)
Suport	Sectors més Moderats de la població, (Antics Moderats), grans propietaris agraris, financers, noblesa,... .	Antics progressistes i unionistes: Classe Mitjana-alta, burgesia emprenedora, professionals liberals,... .
Programa	Més a favor de l'Església i de l'ordre social	A favor de reformes més laiques i progressistes
Diari	Diari de Barcelona	La Vanguardia

PARTITS DINÀSTICS

Alternança o torn pacífic entre els 2 grans partits monàrquics.
Quan el partit que manava tenia desgast polític o patia una crisi de govern, el rei cridava al cap de l'altre partit (l'oposició) a formar govern, crear una llista i llavors es feien eleccions.
El torn funcionava gràcies a un procés electoral corrupte i manipulat.
El ministre de governació elaborava la llista de candidats que havien de ser escollits a cada districte, l'anomenat "encasillado".
Els governadors civils passaven la llista als alcaldes i cacics (de cada poble) que havien d'assegurar-ne l'elecció mitjançant: