Saltar al contenido
Aula27

Esquemes de repàs

Esquema de la Restauració

Dossier Tema 7: l'època de la Restauració borbònica (1875-1898)

revisado contra el originalVer el original

Tema 7 :L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875- 1898)

El període de la Restauració es divideix en:

  • 1875 – 1898 → Restauració borbònica. (Tema 7. Alfons XII + Ma Cristina)
  • 1898 – 1931 → Crisi de la Restauració. (Tema 10. Alfons XIII + Primo de Rivera)

LA RESTAURACIÓ

  • S'inicia amb el manifest de Sandhurst i el pronunciament militar de Martínez Campos al desembre de 1874, que va ser ben acollit per l'exèrcit i els conservadors, i va significar la Restauració de la monarquia Borbònica en la figura d'Alfons XII, l'únic fill mascle d'Isabel II.
  • Antonio Cánovas del Castillo
  • Objectiu principal del sistema de la restauració: evitar els pronunciaments militars, és a dir l'intervenció dels militars en la política.
  • Per aconseguir--ho el sistema es basarà en:
  • Els sectors més conservadors de la societat , i l'exèrcit, estan a favor de la tornada del rei, ja que creuen que aconseguiran estabilitat política i social, després de la gran inestabilitat que hi va haver durant la I República.
  • Alfons XII governarà des del 1875 fins al 1885 (mort).
  • 1r → Es fan unes eleccions amb sufragi universal (masculí) per poder redactar una constitució.
  • 2n → Es redacta la Constitució del 1876: característiques:

Dossier Tema 7: la Constitució de 1876 i els punts clau del període

revisado contra el originalVer el original

Característiques de la Constitució del 1876

  • → Moderada (de caràcter conservador )
  • → Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
  • → Les Corts tenien 2 cambres → El Congrés i el Senat.
  • → Tolerància de cultes però proclamació de la confessionalitat Catòlica de l'Estat.
  • → Àmplia declaració de Drets que s'havien de complementar amb lleis posteriors.
  • → Es redacta per tal que hagin de respectar el torn de partits.

• Llei electoral posterior (1879) restablia el sufragi censatari. El 1890 → Sufragi Universal masculí.

PUNTS CLAUS DEL PERÍODE

  1. Alternança (pacífica) en el poder dels 2 partits polítics: TORN DE PARTITS entre els CONSERVADORS (CÁNOVAS) i els LIBERALS (SAGASTA). (Partits dinàstics o monàrquics)
  2. La Monarquia és considerada una institució molt important. Tenia un paper arbitral, la funció d'assegurar el torn pacífic de partits i l'entesa entre els 2 partits.
  3. Allunyament de l'exèrcit de la vida política. Queda subordinat al poder civil. La seva missió és la defensa de la seguretat i la independència del país.

Aquests 3 punts anteriors donen estabilitat al període. Estabilitat que també, s'aconsegueix gràcies a → la fi de les Guerres Carlines

→ la fi de la Guerra de Cuba (Pau de Zanjón1878)

Dossier Tema 7: els partits dinàstics i el torn de partits

revisado contra el originalVer el original

ELS PARTITS DINÀSTICS:

CONSERVADORSLIBERALS
NomPartit Liberal ConservadorPartit Liberal - Fusionista
LíderAntonio Cánovas del CastilloPráxedes Mateo Sagasta
SufragiSufragi CensatariSufragi Universal Masculí
Punts en comúTOTS 2 defensen: - La monarquia (partits monàrquics) - La propietat privada - L'església - La consolidació de l'Estat liberal, unitari i centralista(cel·la compartida amb la columna dels conservadors)
SuportSectors més Moderats de la població, (Antics Moderats), grans propietaris agraris, financers, noblesa,... .Antics progressistes i unionistes: Classe Mitjana-alta, burgesia emprenedora, professionals liberals,... .
ProgramaMés a favor de l'Església i de l'ordre socialA favor de reformes més laiques i progressistes
DiariDiari de BarcelonaLa Vanguardia
PARTITS DINÀSTICS

TORN DE PARTITS:

  • Alternança o torn pacífic entre els 2 grans partits monàrquics.
  • Quan el partit que manava tenia desgast polític o patia una crisi de govern, el rei cridava al cap de l'altre partit (l'oposició) a formar govern, crear una llista i llavors es feien eleccions.
  • El torn funcionava gràcies a un procés electoral corrupte i manipulat.
  • El ministre de governació elaborava la llista de candidats que havien de ser escollits a cada districte, l'anomenat "encasillado".
  • Els governadors civils passaven la llista als alcaldes i cacics (de cada poble) que havien d'assegurar-ne l'elecció mitjançant:
Esquema de la Restauració · Història · Aula 27