Dossier Tema 7: l'època de la Restauració borbònica (1875-1898)
revisado contra el originalVer el originalTema 7 :L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875- 1898)
El període de la Restauració es divideix en:
- 1875 – 1898 → Restauració borbònica. (Tema 7. Alfons XII + Ma Cristina)
- 1898 – 1931 → Crisi de la Restauració. (Tema 10. Alfons XIII + Primo de Rivera)
LA RESTAURACIÓ
- S'inicia amb el manifest de Sandhurst i el pronunciament militar de Martínez Campos al desembre de 1874, que va ser ben acollit per l'exèrcit i els conservadors, i va significar la Restauració de la monarquia Borbònica en la figura d'Alfons XII, l'únic fill mascle d'Isabel II.
- Antonio Cánovas del Castillo
- Objectiu principal del sistema de la restauració: evitar els pronunciaments militars, és a dir l'intervenció dels militars en la política.
- Per aconseguir--ho el sistema es basarà en:
- Els sectors més conservadors de la societat , i l'exèrcit, estan a favor de la tornada del rei, ja que creuen que aconseguiran estabilitat política i social, després de la gran inestabilitat que hi va haver durant la I República.
- Alfons XII governarà des del 1875 fins al 1885 (mort).
- 1r → Es fan unes eleccions amb sufragi universal (masculí) per poder redactar una constitució.
- 2n → Es redacta la Constitució del 1876: característiques:
Dossier Tema 7: la Constitució de 1876 i els punts clau del període
revisado contra el originalVer el originalCaracterístiques de la Constitució del 1876
- → Moderada (de caràcter conservador )
- → Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
- → Les Corts tenien 2 cambres → El Congrés i el Senat.
- → Tolerància de cultes però proclamació de la confessionalitat Catòlica de l'Estat.
- → Àmplia declaració de Drets que s'havien de complementar amb lleis posteriors.
- → Es redacta per tal que hagin de respectar el torn de partits.
• Llei electoral posterior (1879) restablia el sufragi censatari. El 1890 → Sufragi Universal masculí.
PUNTS CLAUS DEL PERÍODE
- Alternança (pacífica) en el poder dels 2 partits polítics: TORN DE PARTITS entre els CONSERVADORS (CÁNOVAS) i els LIBERALS (SAGASTA). (Partits dinàstics o monàrquics)
- La Monarquia és considerada una institució molt important. Tenia un paper arbitral, la funció d'assegurar el torn pacífic de partits i l'entesa entre els 2 partits.
- Allunyament de l'exèrcit de la vida política. Queda subordinat al poder civil. La seva missió és la defensa de la seguretat i la independència del país.
Aquests 3 punts anteriors donen estabilitat al període. Estabilitat que també, s'aconsegueix gràcies a → la fi de les Guerres Carlines
→ la fi de la Guerra de Cuba (Pau de Zanjón1878)
Dossier Tema 7: els partits dinàstics i el torn de partits
revisado contra el originalVer el originalELS PARTITS DINÀSTICS:
| CONSERVADORS | LIBERALS | |
|---|---|---|
| Nom | Partit Liberal Conservador | Partit Liberal - Fusionista |
| Líder | Antonio Cánovas del Castillo | Práxedes Mateo Sagasta |
| Sufragi | Sufragi Censatari | Sufragi Universal Masculí |
| Punts en comú | TOTS 2 defensen: - La monarquia (partits monàrquics) - La propietat privada - L'església - La consolidació de l'Estat liberal, unitari i centralista | (cel·la compartida amb la columna dels conservadors) |
| Suport | Sectors més Moderats de la població, (Antics Moderats), grans propietaris agraris, financers, noblesa,... . | Antics progressistes i unionistes: Classe Mitjana-alta, burgesia emprenedora, professionals liberals,... . |
| Programa | Més a favor de l'Església i de l'ordre social | A favor de reformes més laiques i progressistes |
| Diari | Diari de Barcelona | La Vanguardia |
TORN DE PARTITS:
- Alternança o torn pacífic entre els 2 grans partits monàrquics.
- Quan el partit que manava tenia desgast polític o patia una crisi de govern, el rei cridava al cap de l'altre partit (l'oposició) a formar govern, crear una llista i llavors es feien eleccions.
- El torn funcionava gràcies a un procés electoral corrupte i manipulat.
- El ministre de governació elaborava la llista de candidats que havien de ser escollits a cada districte, l'anomenat "encasillado".
- Els governadors civils passaven la llista als alcaldes i cacics (de cada poble) que havien d'assegurar-ne l'elecció mitjançant: