Dossier imprès · La dictadura

La Dictadura de Primo de Rivera

El cop d'estat de Primo de Rivera va ser executat per diferents possibles causes:

• Després de la Gran Guerra, el descrèdit del sistema parlamentari s'havia expandit. Se'l vinculava amb la corrupció i l'egoisme econòmic, culpable de la guerra. Van aparèixer moviments antiparlamentaris com el feixisme de Mussolini, però els casos de Portugal, Espanya o Grècia entre d'altres on el rei i l'exèrcit s'havien imposat al poder.
• La gran inestabilitat social i política que s'arrossegava anys enrere amb la triple crisi de 1917, la guerra social barcelonina entre 1918 i 1923 i el desastre d'Annual de 1921.

Tot i les múltiples conspiracions que es gestaven a Madrid, va ser el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923, aconseguint el vistiplau d'Alfons XIII i el suport de la majoria de l'exèrcit.

Anys abans havia promocionat el seu discurs de la necessitat d'un cop d'estat que assegurés la pau social i poder modernitzar el país. A més, va assegurar que respectaria l'obra catalanista, aconseguint el suport de gran part de la burgesia catalana, tot i que ni de bon tros ho compliria.

La dictadura de Primo de Rivera es divideix en:

1. Directori Militar (1923-1925): Rep aquest nom perquè els militars es van fer càrrec del govern estatal, governs civils, diputacions i alcaldies, amb l'objectiu d'acabar amb el sistema de la Restauració, el sistema parlamentari, els partits polítics i a la corrupció caciquista.

   • El dictador va viatjar a Itàlia per inspirar-se en la política feixista, i de seguida es va veure que la promesa de que estaria al govern només tres mesos no es compliria. Va crear el Consell del Treball, Consell d'Economia Nacional, el Consell d'Estat i un partit únic, la Unión Patriótica.
   • El 1925 va acabar amb les tropes dirigides per Abd el-Krim amb el desembarcament d'Alhucemas.
2. Directori Civil (1925-1929): El dictador va crear un govern de civils, amb polítics conservadors i tècnics (José Calvo Sotelo amb Hisenda o Eduardo Aunós amb Treball). Tot i això, el Ministeri de Governació l'ocupava el militar Martínez Anido.

   • L'obra dels civils va originar la xarxa radial de carreteres nacionals, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, la reordenació del sistema financer o la Companyia Telefònica.
   • Cap al final del període, va voler donar una aparença de normalitat a la Dictadura creant l'Assemblea Nacional Consultiva sense capacitat legislativa.

Un dels grans objectius del dictador seria acabar amb el catalanisme, els seus partit, les organitzacions, les institucions i les seves iniciatives. El 18 de setembre va aplicar un decret contra el separatisme, el qual prohibia l'ús del català en actes públics, la persecució i censura de la premsa catalana i el control i clausura de moltes institucions com l'Orfeó Català o el camp del FC. Barcelona.

La Mancomunitat de Catalunya va passar a mans de l'anticatalanista Alfons Sala i Argemí, i el 1925 la va dissoldre definitivament.

L'oposició a l'inici de la Dictadura va ser gairebé nul·la degut a la forta repressió que havien patit republicans, catalanistes o anarcosindicalistes, essent la majoria a la presó, l'exili o la clandestinitat. Mentrestant, els socialistes van col·laborar inicialment amb la Dictadura.

El primer acte públic en contra el règim va ser la proposta d'envair Cataluanya des de la frontera per Francesc Macià, un catalanista que va ser jutjat pels intents frustrats i li donà un fort prestigi dins del sector.

Altres oposicions vindrien d'alguns intel·lectuals, del moviment estudiantil dirigit per la Federació Universitària Espanyola, d'alguns grups econòmics i algun complot militar i polític. Va ser decisiu el creixement de l'oposició dins l'exèrcit, sobretot dels artillers que havien estat reprimits per Primo de Rivera.

Aquesta creixent oposició va acabar provocant que varis capitans generals i el mateix rei comencessin a retirar la confiança al dictador, qui seria exiliat a París el 28 de gener de 1930.

El rei va voler continuar amb el règim amb el general Berenguer, a qui se li va demanar un retorn a la normalitat constitucional i una suavització de la repressió, dintre del possible.

Veient que això no va fer canviar les coses, la creixent oposició va anomenar al règim Dictablanda i es va reorganitzar a partir del març del 1930 amb força. La CNT va iniciar complots antimonàrquics, es van crear nous partits republicans i es van reconvertir al republicanisme vells polítics moderats que veien com l'actuació d'Alfons XIII en el règim de Primo de Rivera havia de ser castigada, com el cas de Niceto Alcalá Zamora.

Gran part de l'oposició es reuní a Sant Sebastià a l'agost del 1930 per pactar una estratègia que enderroqués la corona i es proclamés la república, després d'unes eleccions per sufragi universal masculí i un procés constituent. Del pacte de Sant Sebastià va sorgir un comitè revolucionari encarregat de coordinar un moviment que va esclatar el desembre i va iniciar la caiguda definitiva del règim. Aquest pacte, a més, significava l'inici d'un procés pel reconeixement de l'autonomia de Catalunya.