Tema 1La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931)
Com bé sabeu aquest tema és el més extens en quant a cronologia i a temari, per això el dividirem en dos parts:
- L'època de la Restauració Borbònica (1875-1898)
- La crisi de la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera (1898-1931)
Començarem doncs explicant el projecte per recuperar la monarquia borbònica i els instruments que es farien servir per dur-ho a terme.
1.L'època de la Restauració Borbònica (1875-1898)
Monarquia constitucional
El 29 de desembre de 1874 el general Martínez Campos va executar un cop d'Estat proclamant Alfons XII, fill de la desterrada Isabel II, com a rei d'Espanya. Això va suposar el final del període del govern del general Serrano i de l'etapa del Sexenni Democràtic, mentre la monarquia dels Borbons recuperava la corona espanyola. És per això que anomenem a aquest període Restauració Borbònica. Abans de l'aixecament de Martínez Campos, el príncep Alfons havia signat el Manifest de Sadhurst, on es reconeixia a ell mateix com a legítim rei i acceptava el tro.
La opció de la restauració borbònica no va venir de sobte. Antonio Cánovas del Castillo va liderar la causa alfonsina, defensor de la monarquia com a millor forma de govern i la única possibilitat per modernitzar Espanya. Aquest projecte era recolzat per les classes dominants, atemorides davant la importància que estava adquirint el moviment obrer.
Per consolidar el nou règim es va redactar la Constitució de 1876. Aquesta es basaria en:
- La monarquia com a àrbitre en la política nacional, amb dret de vet i de dissolució de les Cambres.
- Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
- Organització de Corts bicamerals: Congrés i Senat. La responsabilitat política correspon als ministres, però el rei té poder per nomenar-los i destituir-los.
- Llibertat de cultes religiosos, però confessionalitat catòlica de l'Estat, amb grans favors a l'Església.
- Llibertat d'opinió, d'expressió i d'associació restringides.
- Política centralista: Ajuntaments i Diputacions depenien directament del Govern de Madrid.
La Constitució no va tractar el tema del sufragi, per tant va ser establert per dues lleis. La primera, aprovada per conservadors el 1878, establia un sistema de sufragi censatari. La segona, aprovada per liberals el 1890, establia el sufragi universal masculí a partir dels 25 anys.
Mecanismes polítics de la Restauració
El règim de la Restauració va assolir importants èxits polítics i militars que serien claus per la consolidació de la monarquia:
- La Tercera Guerra Carlina finalitzà amb derrota carlista i la fugida del pretendent Carles VII a França. Tindria un paper important el general Martínez Campos.
- Martínez Campos aconsegueix la Pau de Zanjón el 1878, una pau temporal a la guerra de Cuba.
- El moviment obrer va ser durament reprimit i s'il·legalitzaren totes les associacions obreres sindicals internacionalistes.
Fins 1881 els conservadors controlaven el govern, i Cánovas, organitzador del Partido Conservador, i recolzat per alts funcionaris, la noblesa, l'església, la gran burgesia i els terratinents, va integrar els liberals a l'esfera política amb l'objectiu de mantenir la estabilitat del sistema. Això ho va aconseguir ideant l'anomenat sistema canovista, el qual funcionava de la següent manera:
- Un sistema de dos partits dinàstics, és a dir, bipartidista. Cánovas al capdavant del Partit Conservador i Práxedes Mateo Sagasta davant el Partit Liberal amb el suport de burgesia, classes mitjanes i professionals liberals.
- Un sistema de torn pacífic, tot renunciant als pronunciaments militars per accedir al poder. Per tant, els dos partits dinàstics s'alternaven el govern de forma pacífica.
- Un sistema basat en la corrupció política i electoral. Per garantir l'alternança al poder, es van practicar formes de corrupció com el caciquisme, la tupinada i la figura del encasillado. A més, s'assegurava deixar al marge qualsevol opció política que no fos un dels dos partits dinàstics.
Els partits dinàstics van mostrar un ampli acord ideològic en la sustentació del règim de la Restauració i polític. Coincidien en la monarquia com a símbol de l'Estat, la defensa de la propietat privada i el liberalisme econòmic, limitació de drets polítics i associatius, el centralisme de l'Estat i una política d'ordre públic i repressió del moviment obrer.
Durant els diferents períodes de govern del Partit Liberal cal destacar tres iniciatives legislatives:
- Abolició de l'esclavitud 1888
- La Llei d'Associacions 1879
- Sufragi universal masculí 1890
Amb la mort d'Alfons XII el 1885, es va signar el Pacte d'El Pardo, acord entre Cánovas i Sagasta per legitimar la regència de Maria Cristina, dona del difunt monarca. Uns mesos més tard naixia el príncep Alfons, que seria coronat com a Alfons XIII el 1902.
Abans, però, Cánovas va ser assassinat per un anarquista italià com a revenja pels processos de Montjuïc on més de 400 persones van ser detingudes.
Final d'inestabilitat i articulació de l'oposició
La victòria liberal sobre els carlistes no va suposar la solució del problema polític i religiós. Una de les conseqüències seria la reforma jurídica foral basca en un sentit centralista i…