5.11El Front Popular
a)Eleccions del febrer del 36'
→ Els partits d'esquerra es van veure reflectits en el partit comunista de l'URSS. S'ajunten i es presenten amb el nom de "Front Popular" seguint el model francés del "Front populaire". És una aliança electoral d'esquerres, republicans, socialistes i comunistes.
El seu programa electoral defensava:
- Amnistia als presos polítics del 1934.
- Continuar amb les reformes del Bienni Reformista
→ La dreta torna a presentar-se sota la CEDA.
Van proposar:
- Una reforma a la Constitució del 1931
Es presenta un partit d'extrema dreta → EL BLOQUE NACIONAL, dirigit per José Calvo Sotelo. L'objectiu d'aquest bloc era crear un estat autoritari.
Catalunya
A Catalunya tenim 2 coalicions; 1 d'esquerra i l'altre de dreta.
Esquerra → Front d'Esquerra (ERC). Defensaven la llibertat dels presos polítics, la llibertat de l'estatut d'autonomia, posar en vigor la llei de contracte de conreu
La dreta fa la seva coalició anomenada Front Dretà Català d'Ordre. Formada per la Lliga Catalana amb Francesc Cambó.
A Catalunya triomfa la esquerra.
Els primers mesos del govern del Front Popular i la conspiració
revisado contra el originalVer el originalB)Els primers mesos de govern del Front Popular
Manuel Azaña va ser nomenat cap de govern i va formar un govern amb els republicans i sectors d'esquerra com ara el PSOE amb Indalecio Prieto. De seguida, es va fer l'amnistia als presos polítics i van van restablir l'autonomia a Catalunya, de fet, a finals de febrer.
Lluís Companys és president de la generalitat amb l'aprovació de la dreta catalana. El govern iniciava un altre cop les reformes (com ara la reforma agrària), però els conflictes socials i els complots de la dreta van alterar la vida del país.
Un grup de militars agrupats en la Unión Militar Española, que era una associació de militars contraris a la República, aquests més la Falange Espanyola comencen a fer un complot. Des de el mes de març, tenien decidit fer un aixecament militar. El govern d'Azaña no ho sabria, però la manca de fermessa dels dirigents republicans de no apartar als oficials involucrats (Godet, Franco, Mola) més la tensió social del moment va precipitar l'esclat del conflicte. 12 de julio del 1936 va ser assesinat el tinent republicà José Castillo.
El 13 de juliol va ser assessinat José Calvo Sotelo.