Les reformes del Bienni Reformista

○ Reducció del presupost de defensa

Això afectava al sector africanista que gaudien de més avantatges. Van ser ells els que faran el cop d'estat del 1936. (Franco)

○ Creació de la guàrdia d'assalt 1932

Era un cos de seguretat fidel a la república que havia de mantenir l'ordre públic.

2.La Reforma Educativa

Van voler fer:

• —Construcció d'escoles, sobretot rurals i instituts
• —Augmentar la plantilla de mestres i professors.
• —Secció de pedagogia a la Universitat de Madrid
• —Creació de la figura de l'inspector d'educació

3.Reforma Laboral

El ministre de treball era Largo Caballero Largo Caballero que volia enfortir el sindicalisme, va regular els contractes de treball. Volia millorar la precissió social, la sanitat va millorar.

Es va fer un decret → Decret de Termes Municipals al 1931

És un decret que fomentava la contractació de treballadors del municipi i només permetia la contractació de gent de fora en cas que s'ocupessin tots els llocs de treball

4.Reforma Religiosa

Es va fer l'estat laic, van reconèixer el matrimoni civil i es va fer la llei de confessions i congregacions religioses al 1933.

Aquesta llei va forçar el tancament de molts centres educatius religiosos, sobretot els que eren de l'ordre de Jesuites Jesuïtes, van ser obligats a ser dissolts perquè es deia que hi havia un poder estranger que la controlaven i els seus béns van ser nacionalitzats. A més, la llei limitava la posesió de béns dels ordes eclesiàstics i preveia la possibilitat de que fossin dissoltes d'en cas de perill per l'Estat.

5.Reforma Agrària 1932

Va ser Pretenia expropiar terres que no estaven explotades, indemnitzar als propietaris, establir Colons i aplicar mesures per modernitzar-les. Anteriorment, s'havia intentat fer la reforma sense indemnitzar però això va portar problemes (l'intent de cop d'Estat de Sant Jurjo). Es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA) per portar-ho a Terme.

Els resultats van ser molt limitats pels:

• —Escasos recursos (diners) l'institut de reforma
• —La lentitud de la reforma (la gent es negava), van organitzar una asociació de propietaris per no cedir les terres
• —La frustració dels camperals que tenien altes expectatives i van fer propostes