Tema 9.La Transició (1975-1982) i l'inici de la Democràcia (1982-1986)
9.1.Ruptura o reforma? Els primers mesos de govern d' Arias.
Franco va morir a la matinada del 20 de novembre de 1975 , dos dies després es va proclamar rei Joan Carles I. Per als franquistes el rei era el successor triat per Franco, però per als antifranquistes d'esquerres, el rei representava la continuïtat amb el franquisme. La situació general era d'incertesa.
Joan Carles I va ratificar en la presidencia del govern a Carlos Arias Navarro, que havia format govern amb les franquistes més oberturistes ( Manuel Fraga, J.M. Areilza) i que volia demostrar que controlava la situació: quan al febrer de 1976 es van produir dues manifestacions pro amnistía a Barcelona, la policia les va reprimir durament. D'aquesta manera, es va mantenir una política represiva contra tot tipus de protesta; el ministre de Governació ,Manuel Fraga, a proclamar "la calle es mía" quan al març va esclatar una vaga general a Vitòria que es va saldar amb 4 morts. Per compensar aquesta imatge es va autoritzar a Madrid el XXX Congrés de la UGT, tot i que el sindicat encara no estava legalitzat; en canvi la celebración el 1er de Maig va ser durament reprimida. A més pocs dies després va tenir lloc els fets de Montejurra: un enfrontament entre carlins ultracoservadors amb altra branca més democrática.
Dins el franquisme es perfilaven diverses posicions: els immobilistes que volien donar continuïtat al franquisme (Arias Navarro), els partidaris de dialogar amb els antifranquistes (Areilza) i els que volien una reforma sorgida del pacte entre franquistes (sense comptar gaire amb l'oposició) ; a més d'això calia tenir present la possible reacció de l'exèrcit, atès que el franquisme era el resultat d'una victòria militar i el govern comptava amb ministres militars.
Els conflictes obrers i ciutadans, no s'ha d'oblidar la greu crisi económica, van estar presents en els 7 mesos de govern d' Arias Navarro: vaga de la metal.lúrgia, dels miners asturians,…
L'oposició primer va demanar que es nomenés un govern provisional per trencar amb el franquisme així com la celebració d' un plebiscit per dicidir entre monarquía o república. Però quan al març de 1976 es va crear la Platajunta ( Junta Democràtica i Plataforma de Convergencia Democrática) l'oposició va canviar d'objectiu i va demanar un ruptura pactada: trencar la legalitat franquista d'acord amb els franquistes reformistes, abandonant la idea del plebiscit sobre la forma d'estat.
Com el govern d' Arias Navarro no va definir un projecte de reforma des del franquisme, el rei va forçar-ne la dimissió el juliol de 1976. El rei va nomenar Adolfo Suárez (secretari General del Movimiento) com a successor per accelerar el canvi polític: es tractava de fer una reforma política desde les institucions i lleis fanquistes, però que implicava la desapració de les mateixes en el futur; el projecte reconeixia les llibertats d'expressió, sindical, l'integració en la CEE i el reconeixement de la diversitat de pobles. El procés s'iniciava amb la dissolució de les Corts franquistes i l'elecció d' unes Corts democràtiques en el màxim d'un any, a més, es va dictar una amnistía política, encara que limitada.
9.2.La Llei de Reforma política de 1976.
El projecte de Suàrez passava per l'aprovació de la Llei per a la reforma política : va ser la darrera de les Lleis Fonamentals, aprovada per les Corts Espanyoles el 18 de novembre de 1976. El seu principal objectiu va ser fer el pas de la dictadura franquista a una monarquia…