El Noucentisme (1906-1923)

LA LITERATURA CATALANA ENTRE 1890 I 1936

1.MODERNISME I PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX (1890-1911)

NARRATIVA

• Influència de l'estètica decadent i simbolista.
• Temàtiques existencials, sensuals i de rebel·lia intel·lectual.
• Trencament amb el realisme costumista.

POESIA

• Domini del simbolisme i decadentisme.
• Estètica refinada i ús de símbols, musicalitat i introspecció.
• Recerca de la bellesa i de la paraula evocadora.

TEATRE

• Renovació teatral inspirada en models europeus.
• Forta producció de comèdia burgesa, però també intent de crear un teatre culte.

2.NOUCENTISME I PRIMERA VANGUARDA (1911-1923)

NARRATIVA

• Més interès pel relat breu i l'assaig que per la novel·la.
• Prosa neta i reflexiva, sovint amb voluntat moralitzadora o educativa.

POESIA

• Expressió màxima dels ideals noucentistes: precisió formal, referències clàssiques i sentit cívic.
• Defensa de la bellesa intel·ligent i harmònica.

TEATRE

• Teatre intel·lectual i clàssic, però poc popular.
• Contrast entre la voluntat renovadora i l'èxit del teatre comercial.

3.SEGONA VANGUARDA I REPÚBLICA (1923-1936)

NARRATIVA

• Predomini del conte, de la narrativa breu i de l'experimentació.
• Consolidació d'una narrativa moderna, urbana i psicològica.

POESIA

• Influència de les avantguardes: poesia visual, cal·ligrames, jocs tipogràfics.
• Superació del Noucentisme per una poesia més lliure i colpidora.

TEATRE

• Teatre de renovació formal i crítica social.
• Més llibertat i professionalització durant la República.
• Emissió de teatre per ràdio i creació de nous espais escènics.

4.GUERRA CIVIL I RUPTURA CULTURAL (1936-1939)

NARRATIVA

• Producció limitada per la guerra, però amb testimonis importants.
• Es comencen a gestar les grans obres de la postguerra (Rodoreda, Sales, etc.).

POESIA

• Poesia combativa i d'urgència.
• Ús de la poesia com a eina de resistència.

TEATRE

• Teatre de propaganda i resistència.
• Obres de contingut explícitament polític.
• Activitat teatral intensa però efímera.