Pronoms febles

• Hi: s'assembla a mi (CRV) → s'hi assembla
• EN + de al començament → parlen de tu (CRV) → en parlen

Complement agent → introduït per PER (+ responsable de l'acció)

1. La mare (subj.) ha fet el pastís
2. El pastís (subj.) ha estat fet per la mare (C. Agent)

COMBINACIÓ DE DOS PRONOMS FEBLES

A cada cel·la hi ha quatre formes, en aquest ordre: davant del verb començat en consonant, davant del verb començat en vocal, darrere d'infinitiu i darrere de gerundi o imperatiu.

1Fem memòria

Quina diferència hi ha entre una categoria morfològica (1) i un sintagma (2)?

1. Grups en què es classifiquen les paraules: nom, adjectiu, determinant, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.
2. Conjunt de paraules que tenen un nucli: SN, SAdj, SV, SPrev i SAdv.

Quina diferència hi ha entre un sintagma (1) i una funció sintàctica (2)?

1. Conjunt de paraules que tenen un nucli: SN, SAdj, SV, SPrev i SAdv.
2. Conjunt de paraules que fan una funció dins l'oració: Subjecte, CD, CI, CN, CRV…

Quina d'aquestes paraules és un pronom feble? Com ho saps? Per a què serveixen?

• En Joan tenia les claus i les hi va guardar a la meva bossa.
• L'Anna va demanar un llibre a en Marc i ell li'n va enviar un.

Els pronoms febles cohesionen un text per tal d'evitar repeticions.

2Punts de vista dels pronoms febles

2Punts de vista dels pronoms febles

2.1.Morfològic

No m'agrada aquest.

Jo vull anar al cinema.

No ho vull, això que em vas dir.

• Pronoms personals:

  • Pronoms personals forts: jo, tu, ell, ella, nosaltres…
  • Pronoms personals febles: me, te, se, el, la, en, hi, ho…
• Pronoms demostratius: aquest, aquell, això…
• Pronoms possessius: meu, teu, seu…
• Pronoms quantificadors: algú, qualsevol, ningú…
• Pronoms relatius: que, qui, el qual, la qual…
• Pronoms interrogatius i exclamatius: què, qui, quant…

2Punts de vista dels pronoms febles

2.2.Textual

Vam venir uns dies per conèixe-us i també conèixer l'Anna, que com bé us ha dit l'Anna, hem preparat una sèrie de sessions amb l'Anna per treballar durant aquests dies amb vosaltres aquí, a les classes de l'Anna, així que si et sembla bé a tots, i amb el permís de l'Anna, comencem.

Referent: part de l'oració a què fa referència el pronom feble.

• Pronoms anafòrics: trobem l'element referenciat i després el pronom. Ex: Demà aniré a la biblioteca i hi agafaré un llibre.
• Pronoms catafòrics: trobem el pronom i posteriorment es presenta l'element referenciat. Ex: Hi agafaré un llibre demà quan vagi a la biblioteca.

2Punts de vista dels pronoms febles

2.3.Sintàctic

Portaré els guions als meus alumnes demà. → Els portaré als meus alumnes demà.

Portaré els guions als meus alumnes demà. → Els portaré els guions demà.

Portaré els guions als meus alumnes demà. → Hi portaré els guions als meus alumnes.

2Punts de vista dels pronoms febles

2.4.Fonètic

Els pronoms febles són mots àtons i monosíl·labs que s'adjunten al verb formant una unitat fonètica amb aquest.

3Les funcions sintàctiques

3.1.Subjecte

• Argument obligatori en la majoria d'oracions (excepte verbs impersonals = NO subjecte).
• Concorda amb el verb en nombre i persona.
• Tipus de subjectes:

  • SN: Els arbres perden les fulles.
  • Pronom personal fort: Jo no ho sabia.
  • Oració subordinada: És important que arribis puntual.
• El subjecte es pot el·lidir (subjecte el·líptic): (Ells) Volen marxar aviat.

3Les funcions sintàctiques

3.2.Complement directe (CD)

• Argument obligatori dels verbs transitius (necessiten CD):

  • L'alumnat analitzarà el text literari durant l'examen.
  • El comitè d'ètica ha aprovat la nova normativa de seguretat.
  • La policia va interceptar un vehicle sospitós a l'entrada de la ciutat.
• Aporta l'entitat afectada per l'acció o sobre la qual recau directament.
• Pot ser un SN, SPrep (amb "a" davant d'animats o definits) o una oració subordinada.
• En passiva, el CD passa a ser subjecte.

3Les funcions sintàctiques

3.3.Atribut

• Argument obligatori dels verbs copulatius (ser) i quasicopulatius (estar, semblar, tornar-se, esdevenir, resultar, conservar-se, mostrar-se… )

  • En Lluís es va tornar histèric quan va veure les notes.
  • La sala es va quedar muda després del discurs.
  • La meva germana es va fer metgessa després de molts anys d'estudi.
  • Malgrat la pluja, el públic va seguir entusiasmat.
  • Aquesta teoria és la més plausible de totes les presentades.
• Expressa una qualitat, estat o identificació del subjecte → transformació/estat permanent/aparença.
• Concorda amb el subjecte en gènere i nombre (normalment).
• Pot ser un SN, SAdj, SPrep o una oració subordinada.

3Les funcions sintàctiques

3.4.Complement predicatiu

• Complement que atribueix una propietat al subjecte o al complement directe.

  • Al subjecte: La Maria arriba cansada. | Els nens dormen tranquils.
  • Al CD: Han pintat la paret blava. | Considero el projecte un error.
• Sempre apareix amb un verb predicatiu (no copulatiu, ni quasicopulatiu).
• Concorda en gènere i nombre amb el subjecte/CD.
• Pot ser un SAdj, SN, SPrep o participi.

3Les funcions sintàctiques

3.5.Complement indirecte (CI)

• Tipus:

  • CI experimentador: Al Joan li fa mal el cap.
  • CI destinatari: El Joan arregla l'ordinador a la Paula.
• Funció sintàctica introduïda per a o per a. → He fet el dibuix per a la Maria.
• Expressa el destinatari, beneficiari o afectat de l'acció.
• Pot ser un SN, SPrep o una oració subordinada.

3Les funcions sintàctiques

3.6.Complement de règim verbal (CRV)

• Complement argumental exigit pel verb.
• Sempre introduït per una preposició fixa que forma part del règim del verb.
• Verbs preposicionals (pensar en) / pronominals amb CRV (adonar-se de).

  • El fiscal confia en la veracitat dels testimonis.
  • Tots els assistents van dissentir de les noves propostes.
  • Molts ciutadans es queixen del soroll nocturn.
  • L'equip d'investigació s'ocupa de la recerca de proves.
• Sempre és un SPrep.

3Les funcions sintàctiques

3.7.Complement circumstancial (CC) o adjunt del predicat

• Complement principalment no argumental, pot ser argumental en alguns verbs.
• Aporta informació addicional sobre les circumstàncies de l'acció.
• Pot ser un SPrep, SN, SAdv o una oració subordinada.
• Tipus:

  • Temporal: Ho faré a la tarda.
  • Locatiu: Ens vam trobar per Barcelona.
  • Manera: Treballa ràpidament.
  • Grau: Va ploure una barbaritat.
  • Companyia: Soparem amb la família.
  • Instrumental: Ho va tallar amb tisores.
  • Causa: Va plorar perquè la mare el va renyar.
  • Final: Estudia per aprovar.

3Les funcions sintàctiques

3.8.Complement del nom (CN) i complement de l'adjectiu (CAdj)

CN:

• Funció argumental (si el nom és relacional) o adjunt (si només especifica) → La mare del Pau / La casa de pedra
• Normalment introduït per preposició (de, a, en…).
• Quan el nom és relacional, no es pot eliminar.
• Sempre és un SPrep o una subordinada.

CAdj:

• Complement que completa el significat d'un adjectiu. → fidel a les seves idees / cansat de la mateixa rutina
• Sovint argumental (adjectius que exigeixen complement: orgullós de, fart de, ple de…).
• Sempre introduït per una preposició fixa segons l'adjectiu.
• Sempre és un SPrep o una subordinada.

3Les funcions sintàctiques

3.9.Complement agent

• Complement argumental que indica qui realitza l'acció en una oració passiva.
• Sempre introduït per per o per part de.
• Només apareix en passives perifràstiques (ser + participi).
• Correspon al subjecte de l'oració activa.
• Pot ser un SN, SPrep o un pronom.

4Les funcions sintàctiques

4.9.1Passivització

La Maria escriu una carta. → Una carta és escrita per la Maria.

(Subjecte) (CD) (Subjecte pacient) (C.Agent)

5Pronoms i funcions sintàctiques

5.2.1.CD

5Pronoms i funcions sintàctiques

5.2.1.CD: quantificadors (=quantitat)

5Pronoms i funcions sintàctiques

5.2.2.CI

5Pronoms i funcions sintàctiques

5.2.3.Atribut

5Pronoms i funcions sintàctiques

5.2.4.C.Pred

5Pronoms i funcions sintàctiques

5.2.5.CRV

5Pronoms i funcions sintàctiques

5.2.6.CC

6Pronoms i referents

Referent: part de l'oració a què fa referència el pronom feble.

• Pronoms anafòrics: trobem l'element referenciat i després el pronom. Ex: Demà aniré a la biblioteca i hi agafaré un llibre.
• Pronoms catafòrics: trobem el pronom i posteriorment es presenta l'element referenciat. Ex: Hi agafaré un llibre demà quan vagi a la biblioteca.

Text 1: Quan vaig sortir de la universitat, em vaig aturar en una llibreria i vaig veure la novel·la que m'havia recomanat la Marta. Vaig fullejar alguns llibres, però no vaig comprar-ne cap (llibre) perquè dubtava si m'agradaria. A la tarda, li vaig trucar (a la Marta), però no va respondre. Quan ens vam trobar, em va dir que a les seves amigues i a ella els havia encantat.

Text 2: Ahir em van oferir una proposta de feina i vaig pensar-hi (en la proposta de feina) una estona abans d'anar-me'n a dormir. M'havien dit que, si l'acceptava (la proposta de feina), em nomenarien encarregada. M' hi nomenarien, a mi! No estava del tot segura, així que vaig parlar amb la meva germana, que ja treballava en aquella empresa, i em va convèncer. Al matí següent vaig anar-hi (a l'empresa) i vaig dir que sí.

8Combinació pronominal impossible

Resum S3

Ordre en la pronominalització:

1. Reflexius: em, et, es, ens, us…
2. CI: em, ens, et, us, li, els
3. CD: el, la els, les, en, ho
4. CRV: en, hi
5. C. Pred: en, hi
6. CC: en, hi

Combinació CD + CI:

• Generalment: CI + CD

Ex. Compro flors a l'àvia.

→ Li'n compro.

• COMPTE!!!

CI (3a pers. sing) + CD (determinat)

Ex. Dedico la cançó al meu estimat.

✗ Li la dedico. ✓ La hi dedico.