Text de David Hume, Resum del tractat de la naturalesa humana.

[…] veig una bola de billar que es mou ² en direcció a una altra, la meva ment es mou immediatament per l'hàbit cap a l'efecte [acostu]mat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res ³en ⁴aquests objectes, considerats en [abstrac]te i d'una manera independent de l'experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d'haver tingut [experi]ència de molts efectes repetits d'aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l'efecte estarà [d'acord] amb l'experiència passada. Els poders mitjançant els quals operen els ⁵cossos són totalment desconeguts. Nosaltres en [percebe]m només les qualitats sensibles. I quina raó tenim per a pensar que els mateixos poders hagin d'estar sempre connectats [amb les] mateixes qualitats sensibles?

[Així do]ncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ⁶ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur [serà d'a]cord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no el podria dur mai a terme.