Busco un tema

Per redactar bé a la selectivitat, l'estructura ha de ser clara i organitzada, amb introducció, desenvolupament i conclusió, i cal fer servir sempre el full d'esborrany. A la introducció es presenta el tema de forma clara, es pot contextualitzar si se sap d'on prové el text o tema proposat, i es planteja la tesi o idea principal si es tracta d'un text argumentatiu. El desenvolupament es divideix en 3 o 4 paràgrafs, desenvolupant idees amb exemples, dades o reflexions i utilitzant connectors per organitzar el discurs. La conclusió resumeix la idea principal o tesi sense repetir textualment la introducció, i s'hi pot afegir una reflexió final o una mirada crítica. A la selectivitat poden demanar tres tipus de text: expositiu (explicar un tema de manera objectiva), argumentatiu (defensar una opinió amb arguments, amb un to més subjectiu cap al final) o un comentari crític sobre un text, com ara una notícia o un assaig breu. Abans d'escriure cal llegir bé l'enunciat i assegurar-se d'entendre què es demana, fer un esquema breu amb les idees principals, exemples i estructura, i decidir la tesi i com es desenvoluparà. Per a la introducció es poden fer servir connectors com «en primer lloc, cal destacar que...» o «com a punt de partida...»; per al desenvolupament, «d'una banda... d'altra banda...», «a més a més...» o «en canvi... tot i això...».

Segona part dels consells de redacció, centrada en el destinatari de la prova. Recorda que el corrector serà probablement un professor de català amb compromís lingüístic i que valorarà el coneixement del context sociolingüístic, el respecte per la llengua i la cultura del territori i la sensibilitat per la normalització. Recomana vincular qualsevol tema social a la realitat catalana i evitar tòpics anticatalanistes, fins i tot els simplement suggerits. La conclusió, ressaltada al full, és que no cal dir el que no es pensa, però sí saber quin discurs escau al context i adaptar-se al lector.

Per a la redacció de la prova de selectivitat, la idea de fons és que una bona redacció no depèn del que es pensa, sinó de com s'argumenta. En temes lingüístics cal defensar el català com a valor a preservar: presentar-lo com a llengua minoritzada però viva, argumentar que cal protegir-lo per garantir la diversitat lingüística, i evitar el victimisme o l'exageració tot posant en valor l'esforç de normalització, amb frases com «la llengua catalana és un dels pilars identitaris de la societat catalana». Quan es parla d'identitat o cultura, cal posar en valor la singularitat catalana: festes tradicionals, literatura, valors associatius o model educatiu com a motors de cohesió, evitant posicionaments explícits sobre independència però valorant l'autogovern cultural i educatiu. Quan es parla de societat o valors, cal apostar per la convivència i la inclusió, defensant una societat plural i acollidora i el model d'immersió lingüística com a eina de cohesió, no d'exclusió. Finalment, convé utilitzar referents culturals propis: autors com Mercè Rodoreda, Josep Carner o Pere Calders, mitjans de comunicació i institucions culturals catalanes, i experiències reals com festivals, escoles o biblioteques. La redacció ha de tenir entre 125 i 150 paraules, en tres paràgrafs. Cal distingir entre llengua majoritària (com l'espanyol, l'anglès, el xinès o el rus), llengua minoritària (amb pocs parlants) i llengua minoritzada (desprestigiada), i tenir present el concepte de diglòssia.