Busco un tema

Els pronoms interrogatius llatins qui, quae, quod signifiquen «qui?, què?» i també funcionen com a pronom de relatiu. En singular es declinen: nominatiu qui/quae/quod, acusatiu quem/quam/quod, genitiu cuius (igual per als tres gèneres), datiu cui (igual per als tres) i ablatiu quo/qua/quo; en plural: nominatiu qui/quae/quae, acusatiu quos/quas/quae, genitiu quorum/quarum/quorum, datiu quibus i ablatiu quibus (iguals per als tres gèneres). El pronom uter, utra, utrum significa «qui dels dos?» i es declina en singular: uter/utra/utrum, acusatiu utrum/utram/utrum, genitiu utrīus (igual per als tres), datiu utrī (igual) i ablatiu utro/utrā/utrō; en plural: utri/utrae/utra, acusatiu utros/utras/utra, genitiu utrorum/utrarum/utrorum, datiu i ablatiu utrīs per als tres gèneres. Entre els pronoms d'identitat, idem, eadem, idem significa «el mateix, la mateixa, lo mismo»: singular idem/eadem/idem, acusatiu eundem/eandem/idem, genitiu eiusdem (igual per als tres), datiu eidem (igual) i ablatiu eodem/eadem/eodem; plural eidem/eaedem/eadem, acusatiu eosdem/easdem/eadem, genitiu eorundem/earundem/eorundem, datiu i ablatiu eisdem per als tres gèneres. Finalment, ipse, ipsa, ipsum significa «ell mateix, ella mateixa, ello mismo»: singular ipse/ipsa/ipsum, acusatiu ipsum/ipsam/ipsum, genitiu ipsīus (igual per als tres), datiu ipsi (igual) i ablatiu ipso/ipsa/ipso; plural ipsi/ipsae/ipsa, acusatiu ipsōs/ipsās/ipsa, genitiu ipsorum/ipsarum/ipsorum, datiu i ablatiu ipsis per als tres gèneres. Cap d'aquests pronoms té forma de vocatiu.

El pronom anafòric llatí is, ea, id es declina, en singular, amb nominatiu is, ea, id; acusatiu eum, eam, id; genitiu eius per als tres gèneres; datiu eī per als tres gèneres; i ablatiu eō, eā, eō. En plural té nominatiu ii o ei, eae, ea; acusatiu eos, eas, ea; genitiu eorum, earum, eorum; i datiu i ablatiu eis o iis per als tres gèneres. Es tradueix per ell, ella, això, allò, aquest, aquesta. Els pronoms demostratius són tres. Hic, haec, hoc, que indica proximitat al parlant, es declina en singular amb nominatiu hic, haec, hoc; acusatiu hunc, hanc, hoc; genitiu huius per als tres gèneres; datiu huic per als tres gèneres; i ablatiu hōc, hāc, hōc; en plural té nominatiu hi, hae, haec; acusatiu hos, has, haec; genitiu horum, harum, horum; i datiu i ablatiu his per als tres gèneres. Es tradueix per aquest, aquesta (este, esta, esto). Iste, ista, istud, que indica proximitat a l'interlocutor, es declina en singular amb nominatiu iste, ista, istud; acusatiu istum, istam, istud; genitiu istīus per als tres gèneres; datiu istī per als tres gèneres; i ablatiu istō, istā, istō; en plural té nominatiu isti, istae, ista; acusatiu istos, istas, ista; genitiu istorum per als tres gèneres; i datiu i ablatiu istīs per als tres gèneres. Es tradueix per aquest (ese, esa, eso). Ille, illa, illud, que indica llunyania respecte al parlant, es declina en singular amb nominatiu ille, illa, illud; acusatiu illum, illam, illud; genitiu illīus per als tres gèneres; datiu illī per als tres gèneres; i ablatiu illō, illā, illō; en plural té nominatiu illī, illae, illa; acusatiu illos, illas, illa; genitiu illorum, illarum, illorum; i datiu i ablatiu illīs per als tres gèneres. Es tradueix per aquell, aquella, ell, ella (aquello, ello).