A més, també es EMPIRICORACIONAL ja que es basa en la raó i els sentits per estudiar la natura (amb els sentits la pots observar i amb la raó descobreixes la seva essència). I degut al seu interès per a la natura, també té un interès pel canvi i el moviment (protagonistes del món natural).
1.**METAFÍSICA – TEORIA DE LA SUBSTÀNCIA/HILEMÒRFICA (realitat substancial)
- Concepció metafísica: la realitat és el que Aristòtil anomena substància (per això diem que és metafísica, ja que per carrer no ens trobarem substàncies, parla de coses més enllà de la realitat).
- SUBSTÀNCIA (ésser/individus): és la matèria, la forma i el conjunt de matèria i forma. Tot el que ens envolta són substàncies que constitueixen l'única i autèntica realitat.
Doncs, amb aquesta definició de substància, arribem a la teoria hilemòrfica.
- HILEMORFISME: tota substància (primera) és un compost de MATÈRIA (element físic) + FORMA (essència, principi) (substància segona) i aquestes es necessiten mútuament (no és possible trobar-les separades; tota matèria té una forma i tota forma una matèria; per elles soles no són res, són un compost inseparable).
- Matèria: és el principi de la passivitat i de la potencialitat/possibilitat. És eterna en la realitat i no en l'individu (mentre hi hagi realitat, les coses estaran formades de matèria). Es divideix en:
- Forma: fa que la matèria sigui d'aquella manera, és el principi de l'activitat, del dinamisme i de l'actualitat i la perfecció. És eterna en l'espècie i no en l'individu.
- La forma és més important ja que preexisteix a l'individu, que és finit.
- Mitjançant l'enteniment i l'abstracció (raó) poden dividir/escindir/separar teòricament la matèria i la forma d'un objecte.
- També es pot parlar de substància primera (individu concret) i que aquest té en ell mateix la substància segona (l'espècie i el gènere (essència/forma)).
- Les essències (idees de Plató) no estan separades de les coses; la substància segona és l'essència i està dins cada individu. Per tant, aquest és el món real i el moviment i el canvi són reals (solució a Parmènides (dient que hi ha diverses maneres d'ésser i de no-ésser (acte i potència)) i Plató)