Acte i potència

- **La substància és acompanyada sempre per l'accident (la manera de ser del qual consisteix a ser en un altre).

• Accident: canvis en la matèria, en la vida, però, pels quals, no deixes de ser el que ets. Hi ha 2 tipus:

- **ESQUEMA TEORIA HILEMÒRFICA

2.**TEORIA ACTE – POTÈNCIA (solució al problema del canvi iniciat pels presocràtics)

• ACTE (enérgeia): el que una cosa és ara, aquí/realitat actual de qualsevol substància i es la forma particular que ha rebut la matèria (forma)
• POTÈNCIA (dynamis): el que una cosa pot arribar/espira a ser, el que pot ser una altra cosa/capacitat que posseeix la matèria d'una substància d'assumir una forma diferent a la que té (matèria)

*El procés es manté gràcies al substrat/matèria de l'ens, que fa possible la continuïtat entre els diversos estat formals successius.

**L'únic que no experimenta aquesta trànsit (d'una forma a una altra) perquè és forma pura (no té matèria) i per això és acte pur, és Déu (no ha de ser mogut per a ningú (immòbil)/ és el motor de tot).

Passar de potència a acte és canviar, i canvi és el moviment (actualitza la matèria). Així doncs, el CANVI és el camí que converteix un ésser en potència en un ésser en acte/consisteix en l'actualització de la potència

*CANVI I MOVIMENT:

Així doncs, per Aristòtil, l'ésser natural és principalment l'ésser mòbil, per tant, per ell existeix el canvi. A més, com Parmènides, admet que l'ésser no pot venir del no-ésser i per argumentar-ho diu que no hi ha una única manera de ser, sinó diverses.

• MOVIMENT: en el fenomen del moviment, l'ésser es presenta u (substància) i múltiple (accidents – ens els canvis hi ha alguna cosa que varia). El moviment impedeix que l'ésser sigui només essència (una cosa) i l'obliga a ser de moltes altres maneres.

El moviment s'explica amb 3 principis:

• Privació: és el punt de partida, és negativa i és allò que la cosa encara no és (ex: un home no té estudis)