Rousseau i la voluntat general

Tipus de desigualtats: (El seu objectiu és acabar amb les desigualtats)

• Naturals o físiques: no són rellevants, diferències natural, en les qualitats (altura, força)
• Morals o polítiques: són causades per la societat que causen divergències entre els homes

Creu que la societat civil es va crear de manera artificial degut a la capacitat de perfeccionar i que és un parany perpetuat pels poderosos sobre els febles. Causants:

• Desig d'aparença, possessió, domini; en definitiva, l'amor propi: afany de prevaler per damunt dels altres.
• Evolució, causes físiques que obliguen els homes a unir-se per protegir-se mútuament; dependència, necessitat d'ajuda (creixement demogràfic, aparició de noves indústries, cases familiars...)
• Detonants: La propietat privada (no dret natural), l'actitud egoista d'un individu, "Això és meu".

L'estat social és la negació de l'estat natural (es contraposen) i hi ha una degeneració de la innocència natural; el que ho perverteix tot (l'home) és la societat. Aquest procés fa l'home menys feliç, menys lliure i menys bo.

Creu que el sistema polític més útil és la democràcia directa, és a dir, que no hi hagi representants, el pobre sigui sobirà.

Les lleis han de ser un reflex de la voluntat general: votar pensant en el bé de tots.

Segons Rousseau, el contracte social ha de garantir el predomini de la voluntat general, que és sobirania, indivisible i inalienable i potencia que la societat vagi segons el sistema.

Creu que hi ha d'haver uns càrrecs administratius que controlin i gestionin. Aquests poden proposar lleis que s'han d'aprovar a l'assemblea. Un dels càrrecs seria el de legislador per interpretar quina és la voluntat general (les lleis que surten per voluntat general són les adequades (representaran els interessos generals de la societat), en cavi, les que surten per voluntat de tots són injustes). Igual que Locke, també creu que és legítim rebel·lar-se quan no es respecta la voluntat general.

L'Estat per definició és representatiu, característica que acaba sent problemàtica. Si els nostres representants representen el poble, és perquè el poble no està present. Llavors, com anomenarem democràcia a un sistema on el poble no està present, sinó només està representat?

Solució: Ciutadanaia activa que vigili que no es vulnerin els drets i la igualtat.

Societat ideal: que no hi hagi ningú tan ric que pugui comprar un pobre i cap pobre tan pobre que es deixi comprar.

Està a favor del sufragi universal, però en el sentit dels homes (la dona no té un paper rellevant en la vida política).