Percepcionsmaterials bàsics del coneixement, són continguts mentals que procedeixen de l'experiència i es divideixen fonamentalment en dues tipologies: impressions i idees.Impressionssón el resultat immediat d'una experiència sensible, són vives, intenses. Hume les classifica de dues maneres. Depenent del seu origen n'hi ha de dos tipus: impressions de sensació (provocades per una causa externa als nostres sentits) i les impressions de reflexió, que van associades a una idea (com per exemple, quan sentim una esgarrifança davant de la idea de fred). I depenent del seu grau de complexitat trobem impressions simples, que són aquelles que no podem separar ni dividir en altres impressions (com per exemple, una olor determinada, un gust, la visió d'un color, etc.) i impressions complexes, les que podem distingir-ne les parts (com la impressió d'un quadre en el moment en què el contemplo).Ideesles idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien, són còpies d'impressions. Com les impressions les idees poden ser simples (el record d'impressions simples) o complexes (el record d'impressions complexes). A part, les idees també es poden classificar d'acord amb la seva procedència: si vénen de la memòria són directament el record de les impressions i si vénen de la imaginació són combinacions i barreges de diferents idees.Principi de la còpiaen últim terme, totes les nostres idees (fins i tot les imaginàries) provenen de l'experiència.Criteri de veritatel criteri de veritat de Hume es troba lligat al principi de la còpia. Com que l'origen del nostre coneixements troba en les impressions, la veritat de qualsevol idea depèn d'aquesta correspondència. Segons Hume, una proposició serà vertadera només si les idees que conté corresponen a alguna impressió i falsa si no existeix aquesta correspondència.Lleis de l'associació d'ideessón les lleis a través de les quals actua la nostra imaginació relacionant unes idees amb les altres. Hume dirà que n'hi ha fonamentalment tres: la llei de la semblança, la llei de la continuïtat temporal o local i la llei de causa i efecte.Llei de la semblançaés la norma per la qual la nostra ment tendeix a unir idees que s'assemblen a les impressions originals. Per exemple, segons Hume, la idea d'una pintura condueix els nostres pensaments a l'original.Llei de la contigüitat en l'espai o en el tempsés la norma per la qual la nostra ment ajunta idees properes en l'espai i el temps. Per exemple, segons Hume, si algú parla d'una habitació en un edifici, naturalment pensa en com són les altres (contigüitat en l'espai). De la mateixa manera, si algú pensa en un fet del passat, probablement s'imaginarà altres fets relacionats i contigus.