Relacions d'idees i qüestions de fet · Filosofia

Relacions d'idees, qüestions de fet i escepticisme

revisado contra el originalVer el original

…psíquics, perquè no hi ha cap impressió sensible que sigui permanent, sinó que el jo està en constant canvi, transformació. L'única manifestació de continuïtat personal la proporciona la memòria o la imaginació ja que el jo està constituït per una relació de percepcions. El jo canvia quan canvien aquestes percepcions («jo camino», «jo llegeixo», «jo converso») per tant, no podem parlar d'una substància permanent quan només coneixem un conjunt de percepcions canviants.

Relacions d'idees

Fan referència a les matemàtiques i tota informació que sigui intuïtiva o demostrativament certa. Allò que caracteritza a aquests continguts és que són independents de l'experiència, si els nego, caic en una contradicció. Són enunciats analítics i necessaris, però, segons Hume, no aporten informació. Per exemple: 2+2=4. Aquest tipus d'enunciat és necessari, analític i apriori però no em dóna cap mena d'informació nova (dins de 2+2, ja s'inclou el 4).

Qüestions de fet

Fan referència a quelcom de la realitat, és a dir, que provenen de l'experiència i la seva característica real és que són contingents (són, però podrien no ser). No hi ha cap necessitat que els fets siguin com són ni que es relacionin d'aquesta manera. Però sí que ens donen informació perquè la seva font és l'experiència. Per exemple: «el sol sortirà demà», la seva veritat no pot ser deduïda per l'anàlisi lògica dels continguts de les idees, per tant es tracta d'un enunciat a posteriori. Nosaltres sabem que «el sol sortirà demà» perquè fins al moment l'experiència ens ha demostrat que cada dia surt el sol, ho sabem per costum.

Escepticisme

és la conseqüència inevitable de l'empirisme radical de Hume. Com a resultat de la seva teoria no es pot confiar en l'existència de res, no sabem si existeix un món exterior, ni tan sols sabem si existim nosaltres mateixos, en conseqüència, dubtem de tot, ja que el coneixement no sembla possible. Hume, però, intentarà evitar aquesta conclusió i ens dirà que tot i que no podem demostrar l'existència d'un món exterior a nosaltres, podem creure que aquest existeix.

Constància

Junt amb la coherència, és un dels supòsits que avalen la creença en l'existència en un món exterior a nosaltres. Com a exemple d'això Hume ens diu que una persona, en retornar a la seva habitació troba les coses com sempre (una taula, una biblioteca, la llar de foc… tot al lloc on toca).

Coherència

Junt amb la constància, és un dels supòsits que avalen la creença en l'existència en un món exterior a nosaltres. Com a exemple d'això Hume ens diu que una persona, en retornar a la seva habitació, si havia deixat el foc de la xemeneia encès, ara estarà una mica més consumit.

Criteri de veracitat i els dos tipus de coneixement

revisado contra el originalVer el original

Hume crea un criteri de veracitat per poder afirmar quan una idea és verdadera quan no: El principi de la còpia

En el Principi de la còpia Hume parla de que una idea és verdadera NOMÉS si prové d'una impressió del passat. Totes les nostres idees (fins i tot les imaginàries) provenen de l'experiència.

Hume distingeix entre 2 tipus de coneixement com a idees:

Relacions d'idea

Són les relacions de les idees matemàtiques i la geometria. Són veritats analítiques, aprioristiques (aquelles veritats abans dels sentits/experiència) i n'hi ha prou per analitzar el subjecte de la proposició per saber quin és el predicat que els convé.

Sempre són vertaderes, però poden ser errònies.

Qüestions de fet

Són sintètiques vol dir, que no n'hi ha prou amb analitzar el subjecte sinó que per saber el seu valor de veracitat cal recórrer l'experiència. El contrari d'una veritat de fet sempre és possible. Sempre és possible que, una proposició que vingui d'una qüestió de fet sigui vertadera o falsa.

Quan parla de les qüestions de fet, parla d'unes lleis/normes, anomenades lleis d'associacions d'idees. Són lleis mitjançant les quals la nostra imaginació pot relacionar idees entre elles. N'hi ha 3 tipus de lleis:

Semblança
- Són les normes per les quals la nostra ment tendeix a unir idees que s'assemblen a les impressions originals
Continuïtat temporal o local
- És la norma per la qual la nostra ment ajunta idees properes en l'espai i el temps.
- Definiré casa meva; quan arribem entrem per la porta, i veiem el menjador. La nostra ment ja crea les habitacions que n'hi ha. Si ens diu que a dalt n'hi ha un altre pis, creem les habitacions de dalt.
- Aquestes idees que fem a la nostra ment, no les adquirim per l'experiència. És a dir, nosaltres quan vegem a algú, imaginem que ha nascut, però no hem estat allà presents.
Causa efecte
- La nostra ment a partir del consum, relaciona unes idees/accions i unes altres que com que es repeteixen constantment al llarg del temps ens fan la sensació que estan unides.