El judici i la mort de Sòcrates · Filosofia

El mètode socràtic, el daimon, el judici i la mort de Sòcrates

revisado contra el originalVer el original

El mètode socràtic és el que ens permet arribar a les veritat universals (ironia + maièutica).

Mètode inductiu: inducció; arribar a una afirmació comuna/general partint de premisses particular (mètode socràtic). El pensament inductiu guia a la ment dels casos particular a la definició comuna (el que pretenia fer Sòcrates).
Mètode deductiu: deducció; descens de l'universal al particular

CONSCIÈNCIA

és el coneixement que té l'esperit humà de la seva pròpia existència. Sòcrates deia que la veritat moral la coneixem a través de la nostra consciència, sempre és interior. El daimon és la veu de la consciència i no obliga a fer res, sinó que impedeix fer el mal.

DAIMON ("esperit")

veu interior, motor de Sòcrates (de l'activitat socràtica), el que el movia per tal d'arribar a les veritat universals, dialogant, per tant, de començar a practicar els seus ensenyaments, la seva teoria. Per culpa d'això deien que era esquizofrènic. No hi ha una pretensió política, sinó moral ("lluita per la justícia"). Per això, el daimon socràtic és una exigència radical de la solidaritat amb la ciutat.

1.2.3EL JUDICI DE SÒCRATES – MORT DE SÒCRATES

Els seus acusadors (polític, poeta, orador) escriuen les acusacions de tal manera que es pugui considerar que es jutja per delicte polític:

Va ser condemnat per Asebéia (impietat), que és un delicte força ambigu; no creure en els déus de la ciutat, per tant, no creure en la tradició de la ciutat. Els seus conciutadans el veuen com un sofista que embolica a la gent.
També l'acusen de corrompre (desmoralitzar) els joves, fent que siguin pitjors com a ciutadans.

Però, al llarg del judici, Sòcrates no accepta en cap moment les acusacions, no es defensa, ni es justifica mai, només usa l'última oportunitat que té per parlar davant del poble explicant què és i com ha d'actuar un filòsof (el seu testament és l'Apologia).

En certa manera, el judici és la demostració de l'exhauriment de la ciutat; matant Sòcrates, la ciutat mostra la seva decadència (ja no és capaç de suportar la crítica i així es demostra el diagnòstic socràtic sobre la decadència de la polis és correcte).

1.2.4LA VIDA DESRPÉS DE LA MORT DE SÒCRATES

Ciceró va dir que Sòcrates "va fer baixar la filosofia del cel a la terra, la va portar a les ciutats, la va introduir als homes, i la va forçar a pensar sobre la vida, l'ètica, el bé i el mal" . (es centra en qüestions pràctiques, l'ètica).
El més important per a Sòcrates no serà definir en què consisteix el bé moral, sinó saber si realment es fa allò que es considera just i bo. Aquest saber mai no es posseeix plenament; ha de ser qüestionat plenament.
Aristòtil atribueix a Sòcrates el mèrit d'haver descobert la universalitat del concepte. Per mitjà del diàleg pretén arribar al que és universal i necessari, vol construir una veritable ciència moral.