Sofistes i Sòcrates

…aconseguir l'èxit polític, ja que, a Grècia, la participació política era obligatòria i els que la coneixien tenien grans avantatges.

- Sofos = "savi" i això passa a tenir sentit de menyspreu a partir de Sòcrates que els considerava uns manipuladors de la democràcia.

• Retòrica: art de l'expressió oral i escrita. Eina important pels sofistes com a eina de persuasió (relativisme; les normes socials estan en funció de cada societat, època i dels interessis de cada moment). Anècdota dossier pàg. 25
• Protàgores: és el sofista més destacat del s.V a.C. Va dir "l'home és la mesura de totes les coses"; dient que l'únic parer/criteri és el de cadascú i per tant no hi ha una veritat bona. Des d'aquest punt de vista és possible convèncer els altres d'una opinió, però no hi ha la manera d'assegurar-se d'haver assolit la veritat. L'única manera de posar-se d'acord en unes normes de convivència en societat és adoptar les opinions acceptades per la majoria de ciutadans.

• Sòcrates: critica l'actitud dels sofistes. Els acusa de fer-se passar per "mestres de la virtut cívica" quan en realitat negaven l'existència d'aquesta virtut amb la seva actitud relativista (deien una definició d'una cosa un dia i l'altre dia la canviaven, segons els seus interessos). Deia que mb la retòrica es pot convèncer però també arribar a veritat universals, basades en la lògica dels arguments, i no pas en l'habilitat de cada orador. Per tant, a ell sí que li importa, i molt, les veritats.

• Els sofistes es pensaven mestres i per això cobraven.
• Sòcrates, en canvi, només era algú que feia veure a la gent diverses coses, sempre partint del no saber, posant-ho tot en dubte ("Només sé que no sé res").

Conceptes socràtics:

Saviesa = Virtut = Felicitat – Principal teoria socràtica

Per tant, l'intel·lectualisme mora suposa que per actuar bé s'ha de saber, teòricament, el que significa el bé.

S'actua contra el bé (actuar malament) degut a la ignorància/desconeixement. Si no saps què és, no podràs fer el bé, però al moment que saps què és, ja no el pots deixar de fer.

• De la mateixa manera, si els sofistes sabessin què és la virtut, no podrien utilitzar les tècniques retòriques per posar-les en contra de la virtut perquè saben què significa, si ho fan és perquè són ignorants, desconeixent la virtut.
• Sòcrates va arribar a aquesta conclusió com a resultat d'un raonament com aquest:

1. Músic és qui coneix la música
2. Arquitecte és qui coneix la construcció
3. Virtuós ha de ser qui coneix la virtut
4. Ningú no és dolent sinó ignorant
5. Qui coneix la virtut està obligat a practicar-la
6. La sofística és un fals saber: és el causant de la ignorància que domina la ciutat i la causant de tots els seus mals
7. SAVIESA = VIRTUT = FELICITAT

Per això, ningú pot ensenyar filosofia; el que es pot fer és ajudar a treure el que cadascú porta a dins; ajudar a que l'home segueixi el consell "coneix-te a tu mateix i arriba a ser allò que ets".

• L'Oracle va dir que Sòcrates era el més savi de tots, perquè parteix del no saber (és presenta com un savi ignorant i això és el que el fa savi), llavors és virtuós, i si saber és virtuós, és que coneix la virtut, i, per tant, és feliç. Així es pot demostrar que la teoria socràtica és la millora manera d'aconseguir la virtut; d'arribar a veritats universals.
• En canvi, els sofistes es creien que ho sabien tot i per tant no són savis.

- Era a la qual va viure Sòcrates va ser l'era de Pèricles (època gloriós d'Atenes). En aquells moments estaven en guerra amb Esparta. Llavors Sòcrates considera que no només la guerra/conflicte amb Esparta i la pesta són les causes de la degradació d'Atenes, sinó també el pensament sofista (ensenyament relativista), ja que si tothom té el seu pensament o cada dia l'opinió canvia, no hi ha solucions a llarg termini

1.2.1SEMBLANCES ENTRE SÒCRATES I SOFISTES (segons la seva proposta)

• Interès de l'home: les qüestions polítiques (sofistes) i morals (Sòcrates) són el centre de la seva preocupació. Es pregunten com cal obrar per ser un bon ciutadà, però des de punts de vista diferents.

• Interès pel llenguatge: Sòcrates tenia el profund convenciment que la veritat neix a través del diàleg (maièutica). En canvi els sofistes creuen en la retòrica, que serveix per manipular el coneixement. En els fons, els dos creuen que el llenguatge és fonamental en la vida grega i l'àgora (ciutat) té un paper com a lloc de debat. Els dos necessiten la paraula per transmetre el seu missatge, el llenguatge és vital.
• Recerca d'influència social: tots dos volen tenir pes en la societat (tots dos tenen deixebles, opinions escoltades, etc.), però utilitzen la seva influència de forma diferent. Els sofistes són mestres, tenen una influència sofista i Sòcrates és un educador, aprenem a través d'ell, busca la moral, no és polític, entre ell i els seus deixebles no hi ha un jerarquia.

1.2.2DIFERÈNCIES ENTRE SÒCRATES I SOFISTES

• De caire metòdic (mètode):
• Sobre el seu ideal:
• De caire pedagògic:
• Conseqüències:

Sòcrates usa el diàleg com a eina per aprendre, i aquest es construeix a partir de dos moviments:

• Ironia: posició negativa, serveix per a criticar les opinions corrents. Els diàlegs començaven buscant alguna definició sobre aspectes rellevants. Algú començava a explicar-se i mitjançant un hàbil interrogatori Sòcrates el portava a contradir-se. Quan l'interlocutor se n'adonava, llavors Sòcrates l'ajudava a reconstruir la seva definició partint d'exemples o casos coneguts.
• Maièutica: s'usa per a la reconstrucció, que consisteix en fer de llevadora.