Els presocràtics

• Coneixement mític i màgic: és el més primitiu. Es basa en la imaginació i la fantasia per explicar fenòmens naturals. Es transmetia de paraula i més endavant per escrit.
• Coneixement religiós: és la creença que un té per individual. Orienta el comportament de les persones i ofereix un sentit a la vida. Està format per el conjunt de creences que professen els practicants de cada religió i que així li donen sentit a la vida.

Pensament racional:

Neix amb la ciència, quan l'home es va centrar en la seva pròpia raó per indagar les causes de les coses.

És el que pensa el filòsof grec quan abandona la manera de pensar mítica, i, per tant, és un saber innegable.

Així apareix la veritat.

Per tant, podem dir que el mite, l'opinió, la creença són veritat a mitges, no poden ser negades, no les pots negar, però saps si són veritats del tot.

En canvi, la filosofia neix quan hi ha un altre tipus de veritats diferents. Els filòsofs es pregunten per la totalitat de les coses, busquen els principis últims de la realitat, van al fons de la qüestió més enllà dels sentits.

1.LA FILOSOFIA ANTIGA

1.1EL PENSAMENT PRESOCRÀTIC I ELS SOFISTES

Els presocràtics i els sofistes són filòsofs que proposen enfocaments molt diversos per aclarir el problema de la realitat.

• Monistes presocràtics: filòsofs que afirmen que la realitat és única. Creuen en l'arché (principi pel qual tot està fet), és a dir, tot el que existeix procedeix d'un únic principi. APUNTS 1R BAT
• Pluralisme metafísic: existeix una realitat múltiple (allò real està format per diversos elements/principis que es combinen entre si).

Però... llavors apareix un altre problema:

"La realitat última és permanent o canvia en el temps?"

→ Metafísica estàtica: tot (els canvis) és aparent. La realitat és única, eterna, inalterable, immutable.