- Parmènides: fa una distinció entre les coses que existeixen (Ésser; format per tot el que hi ha) i les que no (No-Ésser), per tant és una afirmació clara a la metafísica estàtica.
Ell argumenta que:
- La veritable realitat és aquest Ésser únic, etern, immòbil, immutable, que no canvia en absolut.
- L'Ésser és, el No-Ésser no és, i com que només existeix Ésser, del No-Ésser no se'n pot dir res, perquè no existeix.
- Cap realitat nova no pot aparèixer, res passa del No-Ésser a l'Ésser i res pot desaparèixer (res pot néixer, morir ni modificar-se).
- Les transformacions no són reals, només són aparents. Hem de prescindir dels testimonis dels sentits i atendre només la raó, ja que els sentits no són fon de coneixement, amb ells no podem veure bé la realitat.
→ Metafísica dinàmica: el canvi forma part essencial de la realitat. Tot el que existeix canvia en el temps.
- Heràclit: argumenta una afirmació clara de la metafísica dinàmica. Argumenta que:
- → Alguns filòsofs entenen la realitat i aparença com a conceptes contraposats (el que és real no és aparent; la realitat és més enllà de tota aparença).
- → D'altres creuen que hi ha una relació íntima; entenen la vida i tot el que hi apareix com a real.
1.2SOFISTES VS SÒCRATES
- Sofistes: grup de professionals de l'ensenyament que anaven de ciutat en ciutat ensenyant als joves les tècniques de retòrica i política i cobraven importants quantitats de diners per fer-ho. Eren comunicadors i només intentaven convèncer d'alguna, no els hi interessava la veritat. Ells mateixos s'anomenaven Mestres de la virtut cívica. Tot això només ho feien per…