Definició del catalanisme: Renaixença, proteccionisme, regionalisme i republicanisme
revisado contra el originalVer el originalSEGLE XIX
5.1.Definició i antecedents.
El Catalanisme Definició 1833
És un moviment de reivindicació nacional catalana que es va definir polítcament a partir de la segona meitat del segle XIX , a l'inici tenia com a objectiu la defensa dels valors històrics i culturals de Catalunya, però va anar evolucinant cap a una reivindicació política.
A la dècada dels 80' del XIX es van establir els símbols com ara la bandera, l'himne, la dança o els patrons: Sant Jordi i Montserrat. Els antecedents d'aquest moviment es troben en la Renaixença
La Renaixença
És el moviment cultural que es va desenvolupar a Catalunya en el marc del romanticisme a la primera meitat del segle XIX, els seus objectius principals eren la recuperació del català com a llengua literària i el reconeixement de la identitat de la cultura catalana .
El 1833 es va pulicar el referent simbòlic d'aquesta arrencada: l'oda "La Pàtria" d'Aribau.
L'impuls per a la recuperació del català com a llengua literària va venir del Jocs Florals de 1859, certamen literari inspirats en les festes celebrades a Roma en honor a la deessa Flora , van ser els primers en llegua catalana.
1870 es va fundar l'associació Jove Catalunya que va impulsar la creació de publicacions periòdiques en català: La Gramalla i la Reinaxença (1871).
Al 1880 es va organitzar el primer Congrés Catalanista per debatre l'ideari catalanista
El proteccionisme → impostos als comerços de fora per fomentar el local
La defensa del proteccionisme esdevingué un altre dels senyals d'identitat del catalanisme del XIX, atès que els diputats catalans a les Corts espanyoles intentaven defensar la indústria catalana per mitjà de polítiques proteccionistes per reduir l'impacte dels productes estrangers.
El regionalisme
A Catalunya, València, Galícia i el País Basc a la segona meitat del XIX va sorgir el regionalisme: moviment favorable a la recuperació de la pròpia identitat cultural, les tradicions i la llengua, política, de caire conservador i descentralitzador. A partir de la dècada dels 90 va evolucionar cap a un nacionalisme, especialment a Catalunya i Biscaia, on el regionalisme es va manifestar a través dels fueristas, que lluitaven per recuperar els furs tradicionals, i els euskaros, que defensaven la llengua i les tradicions, Sabino Arana va ser l'impulsor del nacionalisme basc. A Catalunya el màxim exponent és Mañé i Flaquer amb l'obra "El regionamismo" al 1887 i Torras i Bages amb l'obra "La tradició catalana".
El republicanisme
A la I República es va posar de manifest la divisió del republicanisme entre federalistes i centralistes, el federalisme és el corrent de pensament polític que defensa un sistema de pactes entre pobles, nacions o estats per formar una unitat política més àmplia, el centalisme defensava un model republica centralista i més unitari, la major part del republicans catalans eren ferederalistes i fins i tot va tenir lloc un intent de proclamar l'Estat català. Pi i Margall, ministre de Governació, era partidari del federeralisme, però volia arribar-hi a poc a poc i va impedir el triomf de la iniciativa. Tampoc el moviment insurreccional del cantonalisme, dirigit pels republicans federalistes intransigents, va aconseguir imposar un federalisme, de fet, va propiciar la dimissió de Pi i Margall i una forta repressió al cantonalisme.
La Primera República no va poder superar els problemes interns i l'intent de crear un nou model constitucional que reconegués l'autonomia política no va prosperar.
El federalisme és el corrent de pensament polític que defensa un sistema de pactes entre pobles, nacions o estats per formar una unitat política més àmplia.