4.Els fets del "Cu-cut! i la llei de jurisdiccions
El catalanisme polític es va consolidar gràcies als esdeveniments com ara la publicació al setmanari satíric "Cu-cut!" on es al 1905 es va publicar en els exemplars de mostra per a la censura, un acudit en què ridiculitzava les derrotes de l'exèrcit colonial espanyol i que, malgrat no va passar la censura, va ser conegut per l'exèrcit i com a resposta, un grup nombrós d'oficials va assaltar i destrossar la redacció i la impremta del setmanari "Cu-cut!" i la redacció del diari "La Veu de Catalunya". Aquests fets van causar un gran enrenou i commoció a Barcelona i van desencadenar protestes polítiques i catalanistes, més quan es va comprovar que el capità general i el governador civil simpatitzaven amb els revoltats. La revista va ser suspesa 6 mesos.
El govern liberal (presidit per Moret) no va condemnar el vandalisme militar i va proposar a les Corts la votació d'una llei de jurisdiccions especials 1906 segons la qual els atacs a la pàtria i als seus símbols serien jutjats per la jurisdicció militar, que era més severa. Els diputats catalans van abandonar les Corts abans de la votació i la llei, aprovada, es va mantenir fins la II República.
5.La Festa de l'homenatge i el moviment de Solidaritat Catalana.
Francesc Cambó, líder de Lliga Regionalista, va organizar un acte festiu per rebre els diputats que havien abandonat les corts i mostrar el suport i es coneix amb el nom de "la festa de l'homenatge", que va culminar amb una gran manifestació el 20 de maig de 1906. El comitè organitzador de la manifestació es denominava Comitè de la Solidaritat Catalana i agrupava les forces polítiques catalanes (la Lliga Regionalista tenia més pes), excepte els partits monàrquics i el repulicans de Lerroux.
La Solidaritat Catalana va ser una coalició de partits, és considerat el primer gran moviment unitari català, que va sorgir l'any 1906 (fins 1909) que va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans (la Lliga Regionalista, Unió Catalanista) carlins i republicans (excepte els seguidors de Lerroux ) tots tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. El seu dirigent era Enric Prat de la Riba . Els bons resultats de les eleccions provincials del març de 1907 els va decidir a presentar-se a les generals d'abril.
6.Programa del Tívoli
Es tracta del manifest electoral de «Solidaritat Catalana» per a les eleccions de l'any 1907 i que fou llegit al teatre del Tívoli el 14 d'abril de 1907 , en ell es demanava la regeneració del sistema polític i la derogació de llei de jurisdiccions; a més, contenia un conjunt de reivindicacions d'autonomia municipa i regional en matèries com ensenyament, beneficència, obres públiques… malgrat que no precisava l'abast ni el contingut, va tenir un triomf electoral el 21 d'abril.
Les eleccions es van celebrar deprés d'una violenta campanya electoral ( atemptat contra Cambó que va augmentar la seva popularitat i Nicolàs Salmerón de Unión Republicana) .El dia de les eleccions, la Solidaritat va triomfar arreu de Catalunya i en total va guanyar amb el 67% dels vots i 41 escons dels 44 que s'elegien. Després del triomf del partit a les eleccions provincials i generals del 1907, Enric Prat de la Riba es va convertir en president de la diputació de Barcelona i va impulsar la cultura catalana mitjançant l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, el diccionari de Pompeu Fabra…
A causa dels fets de la Setmana Tràgica, la coalició de Solidaritat catalana va desaparèixer, però el seu triomf va fer possible que el catalanisme polític tingués més protagonisme a les Corts espanyoles i això va posar nervisa a una parta de la classe política espanyola que tenia por que aquest moviment reivindicatiu s'estengués a altres territoris amb identitat cultural pròpia i es van intensificar els atacs contra el catalanisme