Dossier: els nacionalismes peninsulars i l'inici de la Segona República
revisado contra el originalVer el originalLes esquerres dirigides per Layret i Companys van crear el Partit Republicà Català el 1917, més proper al republicanisme i el sector obrer.
De la branca del PSOE sortia la branca catalanista Unió Socialista de Catalunya, però el moviment republicà catalanista seguia centrat en els ateneus populars.
Els nacionalismes a la resta d'Espanya
La propaganda realitzada per la Lliga des de 1915 va ajudar a reactivar nacionalismes i regionalismes com el gallec, l'euskera o el valencià. Aquests es van agrupar en el pacte Galesusca el 1923.
L'origen del nacionalisme ja esmentat amb la figura de Sabino de Arana va acabar creant el grup inicial del que seria el Partit Nacional Basc (PNB) el 1984. Aquest diferenciava la raça basca de la castellana. Va fundar la Solidaritat d'Obrers Bascos abans de morir.
Tret dels principis moviments literaris gallecs com el de Rosalía de Castro, no seria fins a finals del segle XIX que tindrien origen les primeres organitzacions regionalistes com Solidaridade Galega, la qual rebutjava el separatisme. La primera organització política va ser As Irmandades dos Amigas do Fala. Finalment l'Organització Republicana Gallega Autònoma es va implantar a la Corunya i va desaparèixer el 1934.
A València es va crear el 1904 València Nova i es va reafirmar amb la Unió Valencianista Regional. La fi de la dictadura el 1930 es va crear l'Acció Cultural Valenciana i l'Agrupació Valencianista Republicana.
A Mallorca va acabar-se originant el Partit Regionalista de Mallorca.
Tema 3.La Segona República (1931-1936)
La Segona República es pot dividir en 4 fases:
- De la proclamació de la República a la Constitució de 1931
- El Bienni Reformista del 1931 a 1933
- El Bienni Negre del 1933 al 1936
- El Front Popular i la crisi republicana