Dossier imprès · Tema 2

Tema 2.El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833-1931)

El catalanisme

Moviment reivindicatiu nacional amb inici a segona meitat segle XIX.

Objectiu inicial: defensa dels valors històrics i culturals catalans dins un marc de relacions polítiques i administratives amb l'Estat espanyol.

Antecedents: Renaixença, defensa dels interessos econòmics del model del desenvolupament català i en la descentralització de l'estat.

La Renaixença

Moviment cultural desenvolupat a Catalunya en el marc del romanticisme.

Objectius: reconeixement de la cultura catalana i recuperació del català com a llengua literària.

A destacar: publicació de La Pàtria, d'Aribau (1833) i celebració dels primers Jocs Florals en llengua catalana (1859).

El proteccionisme

La defensa de la industria catalana mitjançant polítiques proteccionistes, per reduir l'impacte de la competència de productes estrangers, sobretot britànics, va ser un dels fets que va caracteritzar els diputats catalans de les Corts espanyoles (primera meitat s. XIX). Polítics, industrials i publicistes van desenvolupar els arguments que justificaven la necessitat d'un mercat nacional espanyol protegit. Això va esdevenir un tret identitari del catalanisme.

El catalanisme polític

L'últim quart del s.XIX el catalanisme adopta formes polítiques.

A destacar el paper de:

• Valentí Almirall: encapçalava els plantejaments progressistes, amb un projecte laic, republicà i federal per vertebrar Catalunya.
• Polític Enric Prat de la Riba: gran teòric del catalanisme conservador.
• Bisbe Josep Torres i Bages: catalanisme regionalista catòlic.

L'acció política del catalanisme durant la Restauració es va basar en: creació de plataformes cíviques i associacions, organització de campanyes en defensa dels interessos de Catalunya i en l'elaboració de manifestos per donar a conèixer la realitat catalana i demanar el reconeixement a l'Estat espanyol.

Plataformes catalanistes

• Associació Jove Catalunya: va impulsar la creació de publicacions periòdiques en català com La Gramalla (1870) i La Renaixença (1871).
• Primer Congrés Catalanista (1880): en sortiren propostes com la de fundar una acadèmia de la llengua catalana
• Centre Català (1882, impulsat per Valentí Almirall): el primer president va ser l'autor teatral Frederic Soler. Lema "Catalunya i avant, avui, demà i sempre". Organització Segon Congrés Catalanista (1883).

La campanya contra el procés d'unificació del Codi civil

Els sectors catalanistes van reaccionar contra els intents dels polítics centralistes d'unificar el Codi civil espanyol. A Barcelona es va reunir el Congrés Català de Jurisconsults, que va acordar oposar-se al projecte d'unificació.

1888: Senat aprova el Codi amb article 15 en contra dels drets forals.

Sectors jurídics catalans reaccionen amb campanya contra redacció article 15. Segons aquest article: totes les persones nascudes fora del territori foral, i les que haguessin viscut un mínim de dos anys fora, es regirien pel nou codi civil i no pel dret foral. La campanya, dirigida per la Lliga de Catalunya i el Centre Escolar Catalanista, va ser liderada per l'advocat Narcís Verdaguer.

La veu del Montserrat: setmanari catòlic que va fer ressò de la campanya.

Tot i les protestes, es va aprovar l'article 15, però va ser reformat en sentit favorable cap a les regions forals gràcies a la reina regent. Narcís va dir que va ser la "primera victòria del catalanisme".

Memoria en la defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña (Memorial de Greuges), document adreçat al rei Alfons XII (1885), escrit entre d'altres per Àngel Guimerà i Valentí Almirall. En aquest memorial, la burgesia catalana posava de manifest el descontentament per la signatura de convenis comercials que s'havien establert amb França i Regne Unit i els intents d'unificació del Codi civil.

No es va acabar traduint en mesures concretes degut a: recels dels cercles governants i…

…mort del rei. Tot i així el Memorial de Greuges es considera el primer manifest del catalanisme polític.

1886: Valentí Almirall escriu Lo catalanisme. Va participar en la lluita contra el projecte d'Exposició Universal a Barcelona (1888), defensat per molts membres del Centre Català, i això va provocar una escisió en el sí d'aquesta entitat.

Això va comportar la creació del partit Lliga de Catalunya (1887). Defensava els interessos morals i econòmics de Catalunya d'una forma conservadora. El 1888, aquest partit es va adreçar a la reina Maria Cristina d'Habsburg, mitjançant un missatge en català en el que demanaven la instauració del sistema autonòmic. El text va ser considerat com a separatista per Valentí Almirall i Joan Mañé i Flaqué. Aquest fet va posar de manifest la heterogeneïtat del moviment catalanista.

1886: creació del Centre Escolar Catalanista, una agrupació d'estudiants del Centre Català que va evolucionar del regionalisme al nacionalisme.

Entre 1878 i finals del s.XIX el nombre de d'entitats catalanistes va proliferar arreu del Principat.

La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

1891: fundació Unió Catalanista. Pretenia unir l'heterogeni moviment catalanista y coordinar les accions en defensa dels interessos de Catalunya. Narcís Verdaguer i Callís va ser un dels participants.

Primer president de l'entitat va ser Lluís Domènech i Montaner i el secretari Enric Prat de la Riba, que va publicar l'obra La nacionalitat catalana (definició del nacionalisme català).

25-27 de Març de 1892: es va celebrar a l'Ajuntament de Manresa la primera assemblea per crear les Bases per la constitució regional catalana (Bases de Manresa). 17 bases que proposaven la reorganització de les relacions entre Espanya i Catalunya, i l'atorgament del Principat d'una àmplia autonomia política i econòmica.

Les reaccions no es van fer esperar gaire temps. Al Parlament espanyol, l'advocat i polític conservador Eduardo Dato va dir sobre les Bases: "tan utópico como el programa socialista; tan peligroso, quizá, como el anarquista". El liberal Antoni Maura va comentar que era un "programa de disolución y de negación a la Patria".

Els partidaris de l'estat centralista, no podien acceptar l'existència de realitats nacionals diferents a la d'Espanya. Contràriament els catalanistes entenien l'estat centralista com un obstacle que impedia el desenvolupament ple de Catalunya.

En el discurs de cloenda als actes de Manresa, Domènech i Montaner va demanar desfer-se d'una administració centralista contrària als interessos de Catalunya.

El catalanisme dels últims anys del s.XIX tenia com a objectiu: l'autogovern de Catalunya.

Entre 1885 i 1901 es van catalanitzar les institucions cíviques i jurídiques catalanes. Els homes del catalanisme van optar a la presidència de vàries entitats.

Objectiu: aconseguir la projecció pública del programa catalanista.

1895: Àngel Guimerà i Joan Josep Permanyer (membres Lliga Catalana) van ser elegits…

…respectivament de l'Ateneu Barcelonès i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

L'articulació de la política catalanista

Els joves catalanistes havien demanat des de 1891 l'entrada a la política de la Restauració del moviment catalanista, però el sistema canovista ho feia realment difícil. La crisi del 98 els va donar una oportunitat i els joves van aprofitar el sentiment d'engany per apropar-se als industrials, comerciants i a les classes mitjanes. Aquests joves eren acabats de sortir de la universitat com Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch o Francesc Cambó.

El 1901 van aconseguir presentar a les eleccions una candidatura que, amb un cert èxit va posar en marxa la plataforma electoral de la Lliga Regionalista, amb certes dificultats a l'inici amb el radicalisme de Lerroux.

El 25 de novembre de 1905 un grup d'oficials militars van assaltar i destrossar la redacció del setmanari satíric Cu-cut!, el qual va voler publicar un acudit on es ridiculitzava l'exèrcit. A més, van assaltar La veu de Catalunya, el portaveu de la Lliga. Aquests fets van comportar una seqüència de protestes barcelonines.

Les protestes catalanistes s'hi van unir i radicalitzar amb la llei de jurisdiccions especials aprovada pels liberals, que dictava que els atacs a la pàtria o als seus símbols passaven sota jurisdicció militar, enlloc de condemnar els fets. La majoria de diputats catalans van abandonar les Corts abans de la votació de la llei.

El moviment catalanista va guanyar visibilitat amb la figura de Cambó, dirigent de la Lliga, i van aconseguir organitzar una manifestació de 200.000 persones. Aprofitant l'èxit, el Comitè de Solidaritat Catalana que havia muntat l'acte i agrupava els partits catalans tret dels dinàstic i el de Lerroux, es va presentar a les eleccions provincials i després generals de 1907. L'èxit va ser evident, guanyant en 32 dels 36 districtes electorals, tot i seguir sent minoria a les Corts.

El catalanisme va ser molt important en la defensa de la cultura catalana intentant modernitzar i catalanitzar la universitat o creant l'Associació Protectora de l'Ensenyament Català. La nacionalitat catalana escrit l'any 1906 per Prat de la Riba va ser el llibre amb més influència pels catalanistes. Aquest va ser escollit president de la Diputació de Barcelona i va impulsar la política cultural catalanista, amb la creació de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'arribada de Solidaritat Catalana va suposar la por dels polítics espanyols de que aquest moviment s'estengués a altres regions i van radicalitzar els atacs verbals contra els catalanistes, inclús físics, com uns joves lerrouxistes que van atemptar contra Cambó. Això li va fer guanyar prestigi i poder dins la Lliga.

El Centre Nacionalista Republicà el 1906 va agrupar aquells sectors discriminats per la Lliga com els obrers i els republicans catalanistes d'esquerres. La crisi que va patir la Lliga amb la Setmana Tràgica va afavorir la Unió Federal Nacionalista Republicana. Quan aquests van pactar amb els anticatalanistes de Lerroux el va fer fracassar a les eleccions.

No seria ja fins el 1931 amb la fundació d'ERC que l'esquerra catalanista tindria una representació política amb força.