Els canvis al catalanisme

11.Els canvis al catalanisme: davallada de la lliga i auge d'altres forces

A partir dels anys 20 la Lliga inicia una davallada davant l'auge d'altres forces:

- Unió Federal Nacionalista Republicana (1910-1917) (UFNR)

Va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910.

Des de l'any 1909 alguns sectors de tres partits republicans ( Unió Republicana, el Partit Republicà Democràtic Federal i el Centre Nacionalista Republicà,) mantenien una aliança electoral coneguda com a Esquerra Catalana que, un any més tard, va originar la fundació d'aquest partit, nomenant com a president a Josep Maria Vallès. Hi convivien sectors liberals de la burgesia catalana de l'època amb fraccions federalistes, o obreres o socialitzants, sota un programa bàsicament autonomista; així, formaven part del partit membres provinents de diferents àmbits, entre els quals es poden citar a Andreu Nin, Francesc Layret, Pompeu Fabra entre altres.

Va participar en les eleccions legislatives de Barcelona de 1910, obtenint una representació considerable. Un any més tard va ingressar en la Conjunció Republicà-socialista de caràcter més lerrouxista, però la posterior mort de Vallès, el seu president, sumada a la no acceptació total en el republicanisme català de la ideologia de Lerroux per part dels federalistes, va provocar la migració dels antics membres provinents d'Unió Republicana, com Lluís Companys, el 1912. La UFNR amb Pere Coromines com a president, afectada per aquests factors i el gran descens de vots l'any 1913 enfront de l'increment per part d'altre partit polític de dretes, la Lliga, va buscar la coalició amb altres partits d'esquerres radicals, aliança formalitzada en el Pacte de Sant Gervasi.

Amb el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial, va prendre una postura francòfila, tot i que inicialment s'havia postulat per la neutralitat.[1] El partit, sense aspecte polític propi i amb discrepàncies internes, davant la nova derrota en les legislatives d'abril de 1916 es va descompondre gairebé totalment; només alguns membres de Barcelona i Badalona van romandre fins a un any més tard, i la gairebé totalitat dels seus membres més representatius es van integrar en el constituït l'any 1917, Partit Republicà Català.

Com òrgans portaveus, la UFNR va tenir El Poble Català, La Forja i La Publicidad.

- Partit Republicà Català (1917-1931)

va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya.

El Partit Republicà Català va ser fundat a Barcelona els dies 21 i 22 d'abril de 1917 a conseqüència de la fusió entre el Bloc Republicà Autonomista, de Francesc Layret i Marcel·lí Domingo i Sanjuan, i la Joventut Republicana de Lleida. En la fundació del partit també van participar antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana, polítics reformistes com Lluís Companys, i federalistes com August Pi i Sunyer.

es seves bases programàtiques es fonamentaven en l'acceptació del programa federal de Pi i Margall de 1894, el laïcisme, i l'impuls de grans transformacions econòmiques i socials.

El seu portaveu era el diari La Lucha, que es va distingir per campanyes d'agitació contra la monarquia d'Alfons XII. Eren freqüents els articles antimonàrquics i antimilitaristes de Layret, Domingo i Companys.