La Gran Guerra i la campanya autonomista

9.Els efectes de la Gran Guerra.

Un dels efectes destacats de la Gran Guerra va ser posar en un primer plà el dret dels pobles a l'autodeterminació (acció a través de la qual un poble decideix lliurement sobre el futur del seu territori i forma de govern) en relació amb els territoris que havien estat domini de l'Imperi austrohongarès i que va influir en altres llocs, com ara Irlanda o Espanya.

1. La crisi parlamentària del 1917, amb l'Assemblea de Parlamentaris, va posar de manifest la voluntat de reforma de la constitució i de modernitzar la política del país, plantejant-se l'autonomia (capacitat d'un poble d'autogovernar-se dins un marc estatal descentralitzat) de Catalunya, és a dir, la reforma de l'estat centralista espanyol. Els nacionalismes basc i gallec també van resorgir amb força.
2. El catalanisme durant la Gran Guerra.

El catalanisme republicà va comptar amb gent com Francesc Layret, que al 1915 va fundar el Bloc Republicà Autonomista, vigent fins al 1917 quan es va radicalitzar i molts dels seus militants van marxar i van creear el Partit Republicà Català (1917-1931) liderat per Francesc Layret (assassinat al 1920) i per Lluís Companys, fins que al 1931 es va fusionar amb altres organitzacions polítiques i van creat Esquerra Republicana de Catalunya.

Aquest ambient nacionalista també va afectar a partits més conservadors, com ara la Lliga Regionalista, que al 1916 "el gran any de la lliga" va obtenir l'hegemonia política dins el catalanisme aprofitant la crisi que patien els republicans. La vella Unió Catalanista també es va voler covertir en un partit polític, però va fracassar.

En els anys de la guerra van morir bona part d'una generació de líders catalanistes: Prat de la Riba, Torres i Bages, Narcís Verdaguer,… deixant com a president de la Mancomunitat a Puig i Cadafalch i com a líder de la Lliga a Francesc Cambó; els dos van veure com el catalanisme es radicalitzava atès la manca de concessions per part del govern de Madrid(Antoni Rovira i Virgili ho va explicar al seu llibre "El nacionalisme", 1916) , de manera que va iniciar-se una campanya autonomista catalana.

10.La primera campanya autonòmica

L'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el projecte d'Estatut d'Autonomia al gener de 1919 al Palau de la Música amb el suport de tots el partits catalans: la Lliga, el Partit Republicà Català,…inclús Francesc Macià opinava que era un Estatut curt, però el millor que es podia aconseguir. Es tractava d'una sèrie de disposicions sobre l'autogovern de Catalunya que Cambó va defensar davant les Corts espanyoles, però el projecte no va ser aprovat i les Corts van ser dissoltes a causa de la complexa situació catalana (la Canadenca).

La Fi de la Mancomunitat.

Poc després del cop d'Estat (gener 1924) , el govern de la Mancomunitat va ser destituït i es va posar al davant un governador militar, però de fet es va buidar de contingut la institució. Un decret de 20 de març de 1925 fa posar fi a la Mancomunitat.