De la Secció Femenina a la democràcia

…el Codi Civil de 1889 que posava jurídicament a la dona com una persona incapaç sotmesa a l'autoritat masculina, així que es tornava a imposar la llicència marital, un document que autoritzava ( si estava casada, signat pel marit, i si estava soltera, per el pare) la dona a adquirir béns, disposar del patrimoni propi, treure's el permís de conduir o posar una denúncia.

La legislació era dura amb la dona casada i restablia l'adulteri com a delicte si el cometia una dona. També va ser durament condemnat l'avortament i prohibits els anticonceptius: es tractava d'establir un control en el cos femení. La nova política de gènere es va caracteritzar per un fort intervencionisme estatal dins de la vida privada.

Una organització , la Sección Femenina, creada l'any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola i que va tenir vigència fins al final del franquisme, compartia els mateixos valors, pensament i estètica que la Falange Espanyola, i de fet va ser dirigida, per Pilar Primo de Rivera, germana del fundador de la Falange. Els símbols i models femenins de la Secció eren la reina catòlica Isabel I de Castella i la monja catòlica castellana Teresa de Jesús. Així, l'ideal de dona falangista era una dona femenina, abnegada, lliurada a les tasques pròpies del seu sexe, submisa, austera, bolcada en els altres, invisible, subordinada i complementària a l'home.

9.6.La nova obtenció de drets (permís marital, adulteri, divorci, despenalització de l'avortament) i l'articulat de la Constitució del 1978.

Va ser gràcies a l'article 14 de la Constitució Espanyola de 1978 que estableix la igualtat entre homes i dones :"Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social". A banda de la Constitució, una sèrie de lleis fetes durant la Transició i els primers anys de la Democràcia van permetre a les dones recuperar els drets que la Dictadura els havia pres.

1. Al 1975 es va aprovar la Llei 14/1975 que va reformar diversos articles del Codi Civil que eliminaven la necessitat de la llicència marital i retornaven a les dones casades la seva capacitat jurídica.
2. L'adulteri va ser delicte fins al 26 de maig de 1978, quan va ser suprimit del Codi Penal, també va deixar de ser delicte l' «amancebamiento» (el que avui coneixem com a parelles de fet). Fins llavors, es castigaven amb penes de sis mesos i un dia fins a sis anys de presó.
3. L 'Estatut dels Treballadors (1980) recull en el seu art. 28 que "L'empresari està obligat a pagar per la prestació d'un treball d'igual valor la mateixa retribució, satisfeta directament o indirectament, i qualsevol que sigui la naturalesa d'aquesta, salarial o extrasalarial, sense que pugui produir-se cap discriminació per raó de sexe en cap dels elements o condicions d'aquella."
4. Al 1981 es va aprovar la Llei de divorci.
5. En la Llei orgànica 9/1985, es va despenalitzar l'avortament induït en tres supòsits: risc greu per a la salut física o mental de la dona embarassada (supòsit terapèutic), violació (supòsit criminològic) i malformacions o tares, físiques o psíquiques, en el fetus (supòsit eugenèsic) .En els altres casos, el Codi Penal establia diverses penes de presó tant per a la dona embarassada com per als facultatius que practiquessin avortaments no emparats per la llei.