9.4.3)Les dones a la política.
Frederica Montseny i Mañé (1905 - 1994) va ser una líder anarquista, política i escriptora catalana. Va ser la primera dona ministra d'Espanya ( Ministra de Sanitat durant la Guerra Civil) . El seu projecte de llei d'avortament va rebre l'oposició d'altres ministres del govern i va deixar-se de banda quan Frederica va sortir del govern a causa dels Fets de maig del 1937; va causar sensació des dels primers mítings. Per al públic espanyol veure una dona en aquest rol tradicionalment masculí era tota una novetat. Va haver d'exiliar-se a França el febrer de 1939, on dos anys després va ser perseguida per la policia nazi i retinguda a la presó de Llemotges juntament amb Largo Caballero. El govern franquista va reclamar la seva extradició, però la Cort d'Apel·lació de Vichy va denegar la petició, ja que estava embarassada de la seua tercera filla Blanca, i la va salvar d'una mort segura. Pocs dies abans de la petició d'extradició havien sigut afusellats Lluís Companys i altres.
Dolores Ibárruri Gómez (1895 - 1989), coneguda com la Pasionaria, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE) a la seva lluita política va unir la lluita pels drets de les dones per demostrar que les dones, fossin de la condició que fossin, eren éssers lliures per escollir el seu destí. Va ser elegida vicepresidenta de les Corts republicanes el 1937, Va exercir com a màxima autoritat entre els membres del PCE exiliats. El seu únic fill home, Rubén Ruiz Ibárruri, va morir durant els combats per l'estació central de Stalingrad Va ser membre del Secretariat de la Internacional Comunista .Va tornar a Espanya l'any 1977, i va ser escollida diputada al Congrés dels Diputats per Astúries.
9.5El profund retrocés franquista i la repressió específica.
El franquisme va significar la pèrdua de tots els drets que havia aconseguit la II República i el retorn a un sistema de valors que posava a la dona en inferioritat jurídica, legal i social. La ideologia estatal afavoria als homes, deixava a les dones sotmeses i indefenses i obligades de nou a exercir el paper de mares, esposes i «àngels de la llar»; d'aquesta manera el franquisme negava la possibilitat d'augmentar el nivell cultura de les dones.
S' impedia el fàcil accés de les dones al terreny laboral i ja al «Fuero del trabajo» es va especificar que calia «liberar a la mujer casa del taller y la fábrica», ja que l'atenció de la dona havia de ser tenir cura de la llar i les dones havien de deixar, per tant, la feina un cop es casaven, de fet es feia servir la fórmula «excedencia forzosa» per despatxar les dones. Segons el Règim, només treballaven aquelles dones que, a causa d'alguna desgràcia o situacions d'extrema pobresa, necessitaven els ingressos del seu treball, i volia que fos un fet excepcional; però en realitat hi havien dones obreres, amb treballs poc qualificats i sous molt més baixos que els dels homes (fins a un 30% menys) .
En quan a política, la repressió i el propi sistema dictatorial eliminava qualsevol intent de participació en el sistema polític: només es va poder votat dos cops (referèndums) durant la dictadura: al 1947, aprovant la Ley de Sucesión a la Jefatura de Estado, on només van votar els homes; i al 1967 amb la Ley Orgánica del Estado, on les dones sí que van votar. Sí que a l'exili, dones com Dolores Ibárruri, van continuar defensant les seves idees polítiques.
Des del punt de vista jurídic, les lleis franquistes havien anul·lat totes aquelles llibertats aconseguides durant la República: es van anul·lar totes les reformes del codi civil republicà: al 1938 va anul·lar el dret del divorci i el matrimoni civil, declarant nuls els divorcis i va reimplant…