9.El paper de la dona
9.1.La ideologia de la domesticitat i de la masculinitat: l'àngel de la llar o «la perfecta casada», i «l'home que guanya el pa».
El discurs predominant de la dona a finals del XIX es basava en la domesticitat com a prototip de la «prefecta casada», fonamentat en els principis de llar i família (Fay Luís de León, segle XVI). La domesticitat segons la qual les dones havien de ser modestes, submises, dedicades a la cura dels fills, de la llar. La principal missió era procrear i a causa dels poderosos mecanismes del control de gènere d'una societat conservadora, normes i lleis garantien la desigualtat entre sexes: discriminació legal, segregació laboral i desigualtat d'oportunitats educatives.
Al llarg de dècades la legislació espanyola havia implantat un control social formal, els codis civil i penal, establien la subordinació femenina, de manera que la dona en casar-se, havia de renunciar a la seva autonomia i sotmetre's al marit (article 57 del codi civil 1889), que havia de protegir la seva esposa i ella havia d'obeir-lo, el marit era qui fixava la residència i administrava el seus béns i a, més, es convertia en el representant de la seva esposa per participar en contractes, compres i vendes, herències, creació de comptes bancaris etc a causa de la «llicència marital». Tampoc controlaven els seus salaris. La transgressió a l'autoritat del marit suposava un càstig, fins i tot l'adulteri tenia connotacions de gènere diferents i implicava, en el cas de la dona, pena de presó; en el cas del marit, només si el seu adulteri amenaçava la institució de la família.
La llicència marital (l'autorització dels seus marits o dels s pares, si eren solteres per a poder dur a terme treballs, etc). va quedar legalitzada el 24 de juliol de 1889 amb l'entrada en vigor del Reial decret del Codi signat per la regent María Cristina d'Habsburg. Aquell decret se sustentava "en la presumpta feblesa i necessitat de protecció de la dona, equiparant-la a la minoria d'edat o a una persona incapacitada".
En canvi a Catalunya, la vigència de l'antic dret civil català comportava una situació diferent, ja que establia el règim de separació de béns entre marit i esposa, fet que atorgava una certa autonomia. Altre qüestió és l'elevada taxa d'analfabetisme entre les dones, fet que limitava la seva autonomia: al 1860 era del 86% i a inicis del XX del 71%, s'havia reduït però no com la dels homes, que era del 55,57%. Al 1910 es va permetre la matriculació de les dones a les universitats ,abans , però algunes dones van aconseguir anar a la universitat fins i tot disfressades d'home, com Concepción Arenal, o bé enfrontant-se a moltes traves administratives, com ara María Elena Maseras, primera dona que es va matricular en medicina.
9.2La dona a la fàbrica.
Els homes acceptaven que la dona o les filles treballessin quan era materialment impossible mantenir l'economia familiar. De fet, s'entenia que el treball femení era una complement al salari de l'home o bé que el treball femení era temporal. La falta de formació de les dones limitava l'accés a treballs més ben retribuïts, tenien menys sortides professionals que els homes i els salaris eren més baixos (entre un 50 i un 60%) . El sector on més treballaven les dones era el del servei domèstic o bé el treball a domicili ( cosir, tenir cura de les persones a asils, hospicis, ...), també la indústria tèxtil va ser un sector on treballaven moltes dones.
La I Guerra mundial i la neutralitat d'Espanya al conflicte, va ser una època d'expansió productiva que es va veure també reflectida en l'ascens del a dona al món laboral fora de casa.