Feminisme i vot femení

9.3.La participació de la dona en la protesta social i en els partits i els sindicats del primer terç de segle XX.

Els partits d'esquerres van ser els primers en acceptar el dret femení al treball remunerat, però la seva participació en el moviment obrer organitzat va ser menor: la dona treballadora estava acusada d'estar mancada de consciència social i de tenir una escassa militància sindical, malgrat això, no es van negar a participar en les mobilitzacions que es van dur a terme, com ara la del 1909.

A Barcelona, a la Setmana Tràgica (de 1909), te lloc una de les primeres mobilitzacions de dones treballadores, a causa de la competència deslleial que feien els convents (que feien tasques de confecció a preus molt baixos, ja que no era la seva principal font d'ingressos) i que provocava que les dones estiguessin explotades per part dels amos de les fàbriques; el caire anticlerical de la revolta i l'intens ressentiment cap a les monges, va donar com a resposta una rebel·lió per part de les dones de la classe obrera.

La vaga del tèxtil de Barcelona del 1913 va estar protagonitzada per moltes més dones (56788) que homes (23286).

Una de les causes de la seva menor participació en el moviment obrer va ser la doble jornada laboral de la gran majoria de dones ( el treball domèstic) i la manca d'accés als cafès i tavernes on es reunien els homes per establir les accions sindicals. Cal tenir present que el moviment obrer no es plantejava una redistribució del treball domèstic ni facilitava a la dona l'accés al mateix.

A les primeres dècades del XX el nombre de treballadores afiliades va augmentar i eren presents als sindicats metal·lúrgics i tèxtils, sabaters i sastres; els sindicats eren governats per homes, inclús els majoritàriament femenins, l'any 1916 una dona va entrar a la direcció d'un sindicat: Virgínia González, vocal del comitè d'UGT. L'associacionisme femení anava en augment tot i que els dificulten l'accés en l'esfera pública, l'excepció són les associacions ocultistes i espiritistes, de gran presència femenina, així com les entitats benèfiques dedicades a la protecció d'infants i dones, moltes d'elles de caràcter més conservador.

El feminisme espanyol a finals del XIX i inicis del XX tenia un orientació més social que polític, existia una desconfiança en la política com a reflex de la corrupció espanyola. Les dones pioneres en aquest moviment van ser Concepción Arenal¹ o Emilia Pardo² Bazán , que exigien que les dones fossin reconegudes com a individus i que les seves funcions de mares i es poses no fossin els únics factors que les definissin, és a dir, es centrava més en el reconeixement de drets socials i civils que no pas en la igualtat amb l'home.

Al 1921 les feministes van fer el seu primer acte públic, quan repartiren pels carrers un manifest exigint drets civil i polítics per a les dones i el presentaren al Congrés i al Senat,

9.4Els debats entorn del vot de la dona i les reformes durant la Segona República.

Aquest període significà l'assoliment, a nivell legal, de la igualtat de drets amb els homes, així com la incorporació de la dona en la vida pública, laboral i social. Es van dur a terme una sèrie d'iniciatives favorables per l'emancipació de la dona.

1. La Llei de dret de vot de les dones.
2. La Llei de divorci i matrimoni civil.
3. La Llei de dret a l'avortament.
4. Mesures en el món educatiu i laboral.

• 1CONCEPCIÓN ARENAL: (1820-1893), sociòloga, pedagoga i assagista gallega. Recolzava la reforma de la moral de la societat, la seva obra és considerada el fonament del feminisme espanyol.
• 2EMILIA PARDO BAZÁN: 1851-1921 Novel·lista i assagista gallega, reclamava la llibertat i drets de les dones.

9.4.1 )Els debats entorn del vot de la dona. "La libertad se aprende ejerciéndola."³

L' 1 d'octubre de 1931 a «des Cortes Constituyentes» es va aprovar el sufragi universal per 161vots a favor i 121 en contra. La Constitució de 1931 establia, en igualtat de condicions, el sufragi universal; però la concessió d' aquest dret polític, no es devia al pressiól social del moviment feminista espanyol (ja que era una minoria) si no que la concessió del vot obeí més aviat a la necessitat d'una política coherent amb els pressupòsits democràtics d'igualtat; de fet, era evident el desfasament que hi havia entre el desenvolupament polític i social d'Espanya amb la resta de bona part d' Europa.

Existien grans discrepàncies entre les mateixes dones sobre la validesa política del vot femení: 2 de les 3 dones diputades que hi havia al Parlament Espanyol es van oposar dient que el vot de la dona podia ser favorable a les forces conservadores atès la gran dependència femenina tant de l'home com de l'església, es tractava de Victoria Kent⁴ ( Partit Socialista Radical) i Margaria Nelken⁵ (Partit Socialista), elles crien que el més important era defensar la República; en canvi, Clara Campoamor⁶ (diputada del Partit Radical) defensava fermament el sufragi universal, al·legant que el concepte de ciutadania política universal no admetia cap tipus de restricció de gènere.

En el Parlament, de quasi exclusiva presència masculina, s'utilitzava l'argument biològic per sostenir la desigualtat del dret de vot, Manuel Ayuso fins i tot declarà que les dones només podrien votat a partir dels 45 anys mentre que els homes ho podrien fer a partir dels 23. Alguns diputats més progressistes, com Doctor Juarros Ortega defensava que les dones havien de tenir una presència activa en la política perquè les dones defensaven uns valors morals i polítics més humans a causa de la maternitat.

Estudis recents confirmen que el sufragi femení no va alterar l'estabilitat política republicana ja que sovint el vot era una qüestió familiar i la dona votava influïda per les idees del marit. D' altra banda, el vot femení no sempre era conservador i va ser decisiu en les eleccions del 1936.

• 3Cita de Clara Campoamor.
• 4Victoria Kent: (1868- 1987) fou la primera dona advocada a exercir a Espanya…
• 5Margaria Nelken(1894-1968) fou una escriptora i política espanyola, una de les representants de l'incipient moviment feminista a Espanya durant la dècada de 1930
• 6Clara Campoamor: (1888-1972) ou una advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona. Va ser diputada a les Corts Constituents de la Segona República Espanyola entre 1931 i 1933. Va defensar i aconseguir el sufragi femení a Espanya per primera vegada