Dossier: les col·lectivitzacions, l'obra de la Generalitat i els fets de Maig
revisado contra el originalVer el originalDesprés de la dissolució de l'exèrcit, el poder va quedar en mans dels milicians de la CNT i el POUM. Es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, i va servir de govern paral·lel i organitzar les milícies que marxaven cap al front d'Aragó. Abans de restablir l'ordre, múltiples edificis religiosos van ser atacats i cremats per patrulles incontrolades.
La Generalitat va aplicar el Decret de col·lectivitzacions i de control obrer i el Comitè d'Indústries de Guerra, permetent el control dels treballadors de les empreses i l'adaptació d'aquestes per les necessitats del conflicte.
Des de la Generalitat, Companys va encarregar a Josep Tarradellas ser el nou conseller primer i la formació d'un govern integrant totes les forces obreres, inclús la CNT. Un dels afers més complicats va ser l'assegurament de l'ordre públic. Es van crear els tribunals populars per ajustar a la llei l'ordre i la repressió excepcional. Un altre front va ser el de la cultura, amb una molt bona organització per protegir i preservar gran part del patrimoni català.
Es va crear el Consell de l'Escola Nova Unificada que va permetre un bon nivell educatiu durant la guerra.
L'acció per acollir el gran número de refugiats a Catalunya durant la guerra (prop d'un milió el 1938) amb la creació del Comitè d'Ajut als Refugiats va ser prou bona.
Els esdeveniments que van marcar la guerra es van protagonitzar a Catalunya. L'enfrontament dels fets de Maig de 37 va ser entre els bàndols de la CNT-FAI i el POUM, els que defensaven l'inici de la revolució que exclogués els partits burgesos, i ERC, el PSUC i la UGT, els quals veien més important recuperar l'ordre i guanyar la guerra.
El 3 de maig, la Generalitat intentà ocupar Telefònica a la plaça de Catalunya, aleshores en mans dels anarquistes. A partir d'aquí s'inicià el conflicte armat pet Barcelona, deixant uns 300 morts i la victòria dels comunistes.