Dossier imprès · Els dos bàndols

Brigades Internacionals, homes i dones d'idees comunistes, anarquistes, republicanes o simplement defensores de la democràcia, que van viatjar a Espanya per unir-se al bàndol republicà. Es diu que vindrien més de 35.000 brigadistes.

El govern Republicà

L'acció del govern republicà durant la guerra se'ls van repartir tres presidents:

1. José Giral (Juliol-Setembre 1936): El seu mandat va ser molt breu, no va aconseguir controlar la situació i va decidir lliurar armes a les milícies perquè fessin front als nacionals, ja que no disposava d'un exercit organitzat.
2. Francisco Largo Caballero (Setembre 1936-Maig 1937): Representant socialista, va comptar excepcionalment amb ministres anarquistes durant el seu govern en el que destaquem Joan Peiró o Federica Montseny, amb l'objectiu de formar un govern de coalició. La seva intenció va ser la militarització de les milícies i la creació d'un exèrcit, però els fets de maig del 1937 el van fer dimitir.
3. Juan Negrín (Maig 1937-Març 1939): Els comunistes van ser el partit dominant, i va aconseguir la creació de l'Exèrcit Popular, organitzat i efectiu, sota les grans crítiques dels revolucionaris anarquistes que eren partidària de la revolució. Va tenir greus problemes pel finançament de la República i va decidir traslladar el Govern de València a Barcelona.

L'organització nacional

La organització del bàndol nacional es va veure afectada amb la mort del general Sanjurjo, qui s'havia de fer amb el poder un cop l'alçament triomfés. L'1 d'octubre del 1936 es va nomenar Franco cap del govern i Generalíssim de l'exèrcit. L'abril de 1937 va decidir unir els partits que li donaven suport en la Falange Española Tradicionalista y de las JONS com a partit únic, inspirat en el feixisme de Mussolini. El 31 de gener del 1938 va construir a Burgos el primer govern, amb un intent d'aparentar legalitat en les seves accions.

Va rebre finançament de grans empreses alemanyes, angleses o estatunidenques, igual que de Joan March, un contrabandista que havia estat condemnat per la República.

Les característiques del bàndol franquista van ser:

1. La unió sota el control militar d'un exèrcit professional i majoritàriament experimentat.
2. La concentració de poder sobre l'oficial Francisco Franco.
3. Un únic objectiu: guanyar la guerra per acabar amb el govern republicà.

La Guerra a Catalunya

Catalunya va tenir un paper important en la guerra. A Barcelona l'alçament va ser combatut per grups de civils armat, forces de Guàrdies d'Assalt i forces locals de la Guàrdia Civil. Van fer presoners els dirigents insurrectes, amb el general Goded al capdavant que va emetre un comunicat de rendició per ràdio convençut per Companys, però els combats van seguir.