Dossier imprès · Causes i cop d'estat

Tema 4.La Guerra Civil (1936-1939)

Les causes de la guerra i el cop d'Estat

Les causes a llarga durada tindrien l'origen al segle XIX, podent-les relacionar amb les guerres carlines, degut a la defensa de la laïcitat i ateisme dels republicans i, en contra, de la defensa de la religió catòlica dels nacionals.

Així doncs, es considera l'enfrontament entre dues tradicions enfrontades anys enrere, una hereva de l'Antic Règim, clericalisme i tradicionalisme amb el suport de les jerarquies eclesiàstiques i militars, els grans terratinents i la corona. L'altre bàndol hereu dels nous sistemes liberals que representen la nova societat industrial, partidària d'una societat laica i moderna, amb suport des de la burgesia fins els obrers i camperols.

Les causes immediates de l'esclat de la guerra va ser el complot organitzat per propietaris agraris, la jerarquia eclesiàstica, un gran número d'oficials militars i sectors de la dreta i de l'extrema dreta, especialment el partit feixista Falange Española contra el nou govern reformista del Front Popular que volia reprendre les reformes militars, religioses i agràries entre d'altres.

Aquest complot portava mesos organitzant-se, dirigit pel general Mola a Pamplona amb suport de Manuel Goded, Gonzalo Queipo de Llano o Miguel Cabanellas. L'objectiu no era la guerra, si no un aixecament armat i ràpid que acabés amb el govern republicà i els moviments d'esquerres i implantar un nou sistema autoritari.

La noticia de l'execució de l'ultradretà José Calvo Sotelo va precipitar l'alçament, que s'inicià a les Canàries el 17 de juliol de 1936 amb les tropes dirigides pel general Franco. Aquest va volar al nord del Marroc, on es va sumar bona part de l'exèrcit a la causa i entre el 18 i el 19 ja van entrar a la Península.

El desenvolupament de la guerra

El desenvolupament de la guerra va seguir els següents esdeveniments:

Situació del país després de l'alçament: L'alçament no va triomfar a tota Espanya com es volia, però si ho va fer a Navarra, Galicia, gran part de Castella i Lleó i Aragó, Mallorca, Eivissa i el nord d'Extremadura, igual que en ciutats importants com Sevilla, Oviedo, Vitòria o Còrdova.

Així doncs, Espanya quedava dividida en la zona republicana i la zona rebel, després que el cop d'estat fracassés. Inicialment semblava que la república havent aconseguit detenir l'alçament als llocs estratègics més importants, com Catalunya, Madrid, Astúries, Cantàbria, La Manxa, Menorca, el País Valencià, la part oriental d'Aragó, Múrcia i la majoria d'Andalusia, tenien més possibilitats de guanyar la guerra.