Dossier imprès · Desenvolupament

Les primeres operacions rebels van ser assegurar l'Estret de Gibraltar per poder enviar tropes i armament des de l'Àfrica, prendre Badajoz amb l'objectiu d'unir la zona oriental d'Andalusia amb Castella i Lleó, fet que van aconseguir el 14 d'agost del 1936 (amb una repressió accentuada). La tercera ofensiva nacional va ser l'atac sobre Irun i Sant Sebastià al setembre del 1936 i, per últim, la pressa de Madrid i Toledo des de l'oest, amb derrota nacional el novembre de 1936, i importants derrotes a Jarama i Guadalajara.

Aleshores el bàndol franquista es va centrar en el nord, amb un gran paper de l'aviació italiana o la Legió Còndor amb el bombardeig a Guernica (assaig contra poblacions civils per la IIGM). Bilbao va caure el juny del 1937, i Astúries, la última zona republicana del nord, va caure l'octubre del 1937.

L'estiu de 1937 les tropes republicanes havien intentat ofensives a Brunete i Belchite, sense èxit. Es va conquerir Terol, la única capital de província que recuperarien els republicans.

A finals del 1937 la situació del país era favorable els nacionals, ja que els republicans controlaven la zona llevant, des d'Almeria fins la frontera francesa, la zona occidental aragonesa, gran part de Castella La Manxa i Madrid.

El febrer de 1938 els rebels van recuperar Terol, i van iniciar la ofensiva cap a València amb la intenció d'aïllar Catalunya de la resta de la zona republicana. L'abril del mateix any entraven a Lleida i arribaven al Mediterrani a Vinaròs. El 25 de juliol els republicans, amb l'objectiu de trencar el front nacional, van sorprendre les tropes rebels i s'inicià la batalla de l'Ebre, una de les més sagnants amb uns 30.000 morts i 100.000 ferits, acabant amb victòria nacional el novembre. Aleshores s'inicià la ofensiva final sobre Catalunya, protagonitzada per múltiples bombardeigs de l'aviació italiana des de Mallorca. El 15 de gener entraven a Tarragona, el 26 a Barcelona i el 9 de febrer arribaven a la frontera francesa.

Un cop Catalunya derrotada, la derrota era imminent, i l'1 d'abril de 1939, amb Madrid i Alacant sota control nacional, s'anunciava el final de la Guerra Civil i el triomf del franquisme.

La victòria franquista va suposar l'inici d'una sagnant repressió, igual que uns 500.000 exiliats a França.

Recolzaments internacionals

Per entendre la victòria franquista cal tenir en compte els següents motius que van donar una avantatge al bàndol rebel que seria decisiu:

• El comitè de no intervenció de les democràcies europees, que es comprometien a no ajudar cap dels dos bàndols per por a l'esclat d'una Segona Guerra Mundial ja que la situació aleshores ja era prou tensa. Evidentment, aquesta decisió va perjudicar a la República, ja que els seus ideals eren els més propers als de les democràcies i allò més lògic hauria estat una col·laboració entre aquestes per defensar la democràcia i les llibertats.
• La signatura de l'Eix Roma-Berlín entre les potències feixista i nazi, en la que es comprometien a ajudar el bàndol nacional amb la Legió Còndor (5.000 homes i un centenar d'avions) i el Corpo di Truppe Volontarie (70.000 homes) i una gran quantitat de material bèl·lic.
• Les ajudes a la República van venir de Rússia amb un cost gairebé total de les reserves d'or del Banc d'Espanya i de Mèxic, tenint en compte que la seva ajuda va ser, de llarg, inferior a la rebuda pels rebels. A més, van ser molt importants les…