Dossier imprès · Proclamació i Constitució

Després de dos insurreccions frustrades per proclamar la República, Alfons XIII substitueix el general Berenguer com a cap de govern per l'almirall Aznar. Aquest convoca unes eleccions municipals celebrades el 12 d'abril de 1931.

Aquestes eleccions significaven un plebiscit a favor o en contra de la monarquia. Els resultats van evidenciar la divisió del país (41.224 regidors monàrquics i 39.248 republicans) i la influència que continuava tenint el caciquisme. A les grans ciutats, però, el republicanisme va ser el clar guanyador.

Sota un moment d'eufòria pels resultats electorals, el 14 d'abril es proclama la Segona República, inicialment a Eibar. A Barcelona el triomf republicà havia estat aclaparador, amb la nova força republicana i independentista creada el març; Esquerra Republicana de Catalunya. Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament, però Francesc Macià, poc més tard, va proclamar la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques, fet que més endavant portaria grans discussions amb Madrid.

A la capital espanyola es va alliberar el comitè revolucionari i cap a les set de la tarda es va proclamar la República Espanyola. El mateix vespre, Alfons XIII i la família van marxar a l'exili, sense haver abdicat formalment.

El govern provisional de la República presidit pet Alcalá Zamora va convocar eleccions generals per formar les Corts constituents que es celebrarien el 18 de juny després d'un període agitat amb atacs anticlericals. Els resultats van donar el 90% dels escons a la conjunció republicanosocialista que va crear una comissió per redactar la Constitució.

La Constitució es va aprovar el 9 de desembre de 1931 després de grans discussions en qüestions com l'autonomia de Catalunya o la laïcitat de l'Estat que va acabar amb la oposició dels monàrquics, dretans i catòlics amb alguna excepció.

La Constitució de 1931, deia el següent:

• República democràtica i laica
• Elecció d'un president amb funcions limitades
• Sistema monocameral
• Poder judicial independent
• Organització territorial autonòmica
• Declaració de drets individuals i col·lectius com sufragi universal masculí i femení o divorci civil

2.El Bienni Reformista del 1931 al 1933

L'inici de la República va fer evident la manca de suport social necessari (Catalunya seria l'excepció), amb una gran divisió entre esquerres i dretes. El recolzament de la CNT a la República es va esvair ràpidament iniciant alguns aixecaments obrers o camperols. El desacord de gran part de l'exèrcit amb la República es va fer evident amb l'intent d'insurrecció del general Sanjurjo l'agost de 1932.

Després d'aprovar la Constitució, es van mantenir les mateixes Corts i el president Alcalá Zamora, qui va escollir Manuel Azaña per formar govern, sense la celebració d'unes eleccions. Aquest va comptar amb el suports dels sectors més d'esquerres i de socialistes.

De les reformes que van dur a terme van destacar la regulació del món del treball i assegura l'educació pública. De les reformes més transcendentals van destacar les següents: