Dossier: la Constitució de 1978 i la consolidació de la democràcia
revisado contra el originalVer el original…Generalitat. Va tornar a Barcelona el 23 d'octubre i va formar govern i va proposar un nou estatut que seria aprovat més endavant amb certes limitacions. El març de 1980 es van convocar eleccions al Parlament i Jordi Pujol va substituir Tarradellas.
La Constitució de 1978
La redacció de la Constitució del 1978 impulsada pel nou govern de Suárez va comptar amb la majoria dels grups parlamentaris, des de Alianza Popular als catalanistes. Els principis d'aquesta són:
- Sistema monàrquic parlamentari
- Declaració dels drets a la llibertat, igualtat i pluralisme polític
- Separació de poders executiu, legislatiu i judicial
- Sufragi universal
- Sistema parlamentari bicameral (Congrés i Senat)
On es van centrar les discussions va ser en el tractament de les autonomies, ja que un dels principis falangistes era acabar amb aquest sentiments nacionalistes, i a la vegada les eleccions havien demostrat que aquest sentiment continuava tenint força. A més altres comunitats a part de la basca i la catalana demanaven l'accés a l'Autonomia quan la Constitució ho regulés.
Finalment es va originar un sistema autonòmic generalitzat, sense especificar en cada cas, excepte el basc i navarrès, als qui se'ls va concedir un finançament propi retornant els seus drets forals.
El 6 de desembre de 1978 es va fer un referèndum per aprovar la Constitució i va ser aprovada amb certa oposició basca.
El nou govern de Suárez va haver-se d'enfrontar a dos ítems protagonistes aleshores; el terrorisme i la crisi econòmica.
El terrorisme havia crescut amb ETA, els GRAPO i el FRAP i, a més, de l'ultra dreta.
La crisi va suposar un augment de la inflació i de l'atur, i les mesures per combatre la inflació van fer que seguís augmentant l'atur. Suárez va buscar el recolzament de tots els partits per no quedar reflectit com a únic responsable de les mesures amb els pactes de la Moncloa l'octubre de 1977.
També es va preocupar pels sectors militars amb ideologies colpistes, i amb gran suport a la ultradreta.
La complicada consolidació de la democràcia
Suárez va dissoldre les Corts i va convocar eleccions legislatives al març de 1979. La UCD va tornar a guanyar amb tres diputats més però seguia sense tenir majoria absoluta. L'Alianza Popular, presentada com a Coalición Democrática va seguir perdent suport i CiU va aconseguir vuit diputats. Va aparèixer el grup radical basc Herri Batasuna.
El màxim dirigent socialista Felipe González va proposar deixar enrere la ideologia marxista per adoptar una estratègia més moderada que els permetés guanyar força. Al…