Dossier imprès · Reforma i eleccions de 1977

• Reconèixer la diversitat de pobles dins la unitat indiscutible d'Espanya
• Dissolució de les Corts franquistes i elecció d'unes Corts democràtiques en màxim un any
• Amnistia política limitada

Aquest projecte s'havia d'executar mitjançant la Llei per a la reforma política. Les Corts franquistes van aprovar el projecte el 18 de novembre, en certa mesura perquè no veien una altra sortida. També hi havia d'altres qui defensaven la necessitat de democratitzar el país per adaptar-se als temps en que vivien. Un cop aprovada la Llei per les Corts es va sotmetre a referèndum, sota unes condicions democràtiques molt pobres. El 94,2% dels vots van ser afirmatius, després que Suárez vinculés el referèndum amb l'inici de la democratització.

Això va reforçar el president, qui va continuar amb el seu projecte i va dissoldre el Tribunal d'Ordre Públic, símbol de la repressió franquista. Tot i això, la tensió continuava i el GRAPO va segrestar el president del Consell d'Estat, i poc més tard va esdevenir la Setmana Negra, en la que es va assassinar un manifestant proamnistia i els GRAPO van respondre amb el segrest del president del Consell Suprem de Justícia Militar. La policia assassinava una manifestant i un grup d'ultradretans assassinava cinc persones en un despatx d'advocats. Els GRAPO van respondre amb l'assassinat de dos policies i un guàrdia civil.

Un cop pacificada la situació, es va crear la Comissió dels Nou, on s'agrupaven les forces opositores i tractaven la legalització dels partits, la llei d'amnistia i la preparació de les eleccions.

El PCE es va legalitzar l'abril del 1977 i les eleccions es van convocar per al 15 de juny. En aquestes eleccions existien presos polítics i partits il·legals com ERC.

Les forces franquistes es van presentar en l'Alianza Popular de Fraga i la Unión de Centro Democrático de Suárez.

Els resultats van donar 165 diputats a UCD, 118 al PSOE, 16 a Alianza Popular (sector més vinculat al franquisme) i només 10 al PCE, el que es creia que era la força hegemònica opositora. Per tant, les forces moderades van sortir guanyant. Territorialment els resultats van ser diferents; el PSOE va guanyar a Andalusia i al País Valencià, mentre al País Basc dominava el PNB, deixant evidència de la comunitat nacional basca. A Catalunya també van guanyar les esquerres, i la majoria de vots va ser per les forces que demanaven el restabliment de la Generalitat. La força més votada va ser la socialista (PSC), seguit pel PSUC vinculat al PCE però independent, després dominaven el Partit Democràtic de Catalunya i la UCD. Això reafirmava la cultura política pròpia.

El sistema electoral, definit per Suárez, beneficiava les forces conservadores dominants als pobles ja que no importava la població de les províncies per l'elecció dels senadors. La Llei d'Hondt definia l'elecció de diputats, desproporcional entre les zones més poblades i les menys.

El resultat de les eleccions a Catalunya va reafirmar la demanda del retorn de la Generalitat i de Tarradellas. Els diputats escollits a Catalunya es van reunir i van construir l'Assemblea de Parlamentaris per negociar la recuperació de la Generalitat, amb una forta pressió social demostrada l'Onze de Setembre de 1977 on un milió de manifestants demanaven autonomia política.

Suárez va establir contacte amb Tarradellas i van negociar la restauració de la Generalitat i l'octubre va reconèixer la legitimitat de Tarradellas i se'l nomenà president provisional de…