JESÚS MONCADA, EL CAFÈ DE LA GRANOTA (1985)
CONTEXT
Context sociopolític i cultural: postguerra espanyola i els anys del franquisme. Retrata la vida d'un poble (Mequinensa) que es veu afectat pels canvis socials, econòmics i polítics del segle XX, especialment amb la construcció del pantà de Riba-roja, que va provocar la desaparició del poble antic.
Tendències literàries de l'època: recuperació de la memòria històrica, la vida quotidiana i els relats curts. També s'observa una influència del realisme màgic i del relat costumista. Experimentació formal i lingüística.
Situació de la llengua i la literatura: després de la repressió del franquisme, comença a recuperar-se durant la transició democràtica. A partir dels anys 70 i 80 es revitalitza la literatura catalana, amb nous autors i editorials que impulsen una producció literària de qualitat i amb identitat pròpia.
L'AUTOR: JESÚS MONCADA
(1941-2005) va néixer a Mequinensa (Franja de Ponent). Va treballar com a traductor i editor. La seva obra se centra gairebé exclusivament en el seu poble natal, que idealitza i recrea literàriament.
Estil literari: combina humor, ironia i nostàlgia. Fa servir un llenguatge ric i viu, amb molta atenció al registre oral i popular. La seva narrativa es caracteritza per l'ús de múltiples veus i una estructura fragmentada però coherent.
Evolució literària: Va començar escrivint contes i després va passar a la novel·la. El seu debut fou amb El cafè de la granota (1985). Les seves obres posteriors, com Camí de sirga (1988), van consolidar-lo com una figura clau de la narrativa catalana contemporània.
Influències i fonts d'inspiració: Fortament influït pel seu poble natal, la memòria oral, la tradició popular i autors com Gabriel García Márquez (realisme màgic) o Pere Calders (fantasia i ironia).
L'OBRA
ESTRUCTURA, TEMPS I ESPAI
L'obra està formada per 14 relats curts que comparteixen un espai comú (el cafè) i una sèrie de personatges recurrents. Tot i que són contes independents, hi ha un fil temàtic i ambiental que els uneix.
Els contes se situen en un temps indeterminat del segle XX, abans de la desaparició del poble antic. L'espai és Mequinensa, recreat de manera mítica i literària.
Espai únic: Mequinensa, bressol de Moncada, poble amb segles d'història abocat a la desaparició per culpa de la inauguració del pantà de Riba-Roja, el 1970, sota l'aigua del qual descansa. Segon microcosmos: La granota, el cafè esmentat en set dels catorze contes. Esdevé l'àmbit de la memòria col·lectiva: la «veu del poble», per-
TEMÀTIQUES PRINCIPALS:
- La memòria històrica
- la crítica social (context històric)
- el sexe (luxúria clandestina)
- la mort
- defectes morals (avarícia, vanitat, hipocresia, superstició) o típics de la societat franquista (beateria, escola religiosa, repressió sexual, consciència de pecat, arribisme)
- Dramatisme personal transversal: personatges que van i vénen d'un conte a l'altre.
PUNT DE VISTA I NARRADOR: Narrador majoritàriament en primera persona plural o tercera persona omniscient, amb un punt de vista col·lectiu i observador. Sovint utilitza la veu d'un "nosaltres" que representa la comunitat.
ESTIL I LLENGUATGE: Llenguatge ric, expressiu, amb moltes expressions populars i frases fetes. Ús de l'humor, l'ironia i to líric en alguns passatges. Gran domini de la llengua catalana de la Franja.
SIMBOLISME I METÀFORES: El cafè representa el cor del poble i el lloc de la memòria. Mequinensa simbolitza un món desaparegut, un espai mític perdut. La granota pot ser vista com una metàfora del poble condemnat a desaparèixer, atrapat entre dos mons (aigua i terra, passat i present).
RESUM
El cafè de la granota és un recull de contes interconnectats ambientats a Mequinensa, al voltant del cafè del poble, que esdevé el centre social i narratiu. A través d'anècdotes i personatges pintorescos, Moncada retrata la vida quotidiana, les tragèdies, les picabaralles i les històries absurdes amb un to irònic i tendre alhora.
1.Un barril de sabó moll
RESUM: Un bon dia a la vila, en què els núvols anunciaven tempesta, un dels quatre llaüts de la mina Teresa, el Llampec, va lligar amarres al molló del Pedret. El vaixell transportava barrils de sabó moll i el seu patró, Pere Camps, un home molt violent i de mal tracte, va manar a en Florenci, un peó que mai obria la boca, que pugés un barril a la botiga de l'Adelaida. En Florenci va obrir sense dir res i va començar a pujar el carrerÓ que portava a la botiga, el més costerut de la vila. Ningú no entenia com en Florenci feia aquesta feina sense queixar-se quan, de sobte, va començar a ploure molt. Llavors en els moments de tro: el barril que conduïa en Florenci havia baixat pesava molt i rellliscava amb l'aigua. Va ser aleshores que se sentí una mena de tro: el barril que conduïa en Florenci havia baixat rodolant pel carrerÓ i s'havia esclafat contra el cafè de l'Alexandre; amb l'aigua de la pluja es va abaixar una gran muntanya d'escuma. En Pere Camps, que pujava pel carrerÓ en el moment en què el barril va esmunyir-se de les mans d'en Florenci, va haver d'amagar-se a la barberia de la Clenxa. Mai no sabrem si aquest accident fou fortuït o volgut. El cert és que ningú no hi va prendre mal.
PERSONATGES: Florenci: Mariner submís, resignat, educat i pacient. Protagonista del relat i possible símbol de l'home oprimit. Pere Camps: Patró autoritari, arrogant i violent. Antagonista clar. Cristòfol (el narrador): Vell mariner que rememora els fets (narrador extern omniscient). Marieta Peris (la Gramola): Dona xafardera però molt llesta. La Clenxa: Propietària de la barberia. Altres veïns del poble que observen i comenten l'escena.
SIGNIFICAT: El barril simbolitza l'esforç inútil i la submissió del treballador davant del poder, com en el mite de Sísif. El conte fa una crítica irònica a l'abús de poder i la resignació, amb humor i un fort component simbòlic.
2.La Plaga de la Ribera
RESUM: El Jeroni Salses, agutzil del poble, escriu una carta al director de la presó de Lleida. Explica que, en enderrocar l'Ajuntament vell, es van sortejar els objectes que hi havia dins, i a ell li va tocar —a part de trastos com capgrossos i anxius— un presoner: en Valerià, conegut com la Plaga de la Ribera, un lladre fracassat que havien enxampat mentre intentava robar un tractor. Tot i que al principi l'Elisenda, la dona del Jeroni, no volia saber res d'ell, acaben acollint-lo i en Valerià es guanya la confiança de la parella ajudant a casa i cuinant. El problema és que ell vol ser un malfactor famós, però no en sap gens. Per això, en Jeroni escriu la carta demanant que el deixin anar a la presó per "formar-se amb professionals". La parella, que no ha tingut fills, veu aquest gest gairebé com una missió altruista.
PERSONATGES: Jeroni Salses: Agutzil del poble i narrador. Home formal i seriós, acull en Valerià a casa seva. Valerià ("la Plaga de la Ribera"): Lladre fracassat amb bon cor. Vol ser dolent, però no se'n surt. Acaba sent útil i estimat. Elisenda: Dona d'en Jeroni. Al principi desconfiada, però acaba encarinyant-se amb en Valerià. Director de la presó: Destinatari de la carta. No apareix directament.
SIGNIFICAT: El conte barreja humor, ironia i crítica social. En Valerià simbolitza la inversió del tòpic del delinqüent: vol ser dolent, però li surt tot bé. El conte mostra com la bondat pot ser més forta que els propòsits, i ridiculitza el sistema judicial i la burocràcia amb un to còmic i tendre.
3.Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
RESUM: L'oncle Nicolau, un home molt estimat del poble de Mequinensa, mor just el dia en què l'equip local juga el partit de futbol més important de la temporada contra els Masos de Cinca. A causa de l'absència del mossèn habitual, el rector de Vallperdiu creuenque és la causa la coincidència entre l'enterrament i el partit, provocant indignació entre els veïns.
Tot i això, la majoria de la gent assisteix a l'enterrament, però amb la mirada i l'oïda posades al camp de futbol. Quan el partit acaba (amb victòria local), tant els jugadors com els aficionats s'uneixen al seguici fúnebre fins al cementiri. Vint anys després, encara hi ha qui retreu al fill del difunt aquella coincidència.
PERSONATGES: Oncle Nicolau: difunt molt estimat. Cristòfol: narrador intern, vell sensat i testimoni. Florenci Verlu: retreu encara la coincidència entre enterrament i partit. Clenxa: se'n riu de tot. Rector de Vallperdiu: creuenque és la causa la coincidència entre l'enterrament i el partit, ho feia ràpid. Mossèn Silvestre: home molt aficionat al futbol, si havia d'enterrar un dia que hi havia partit, ho feia ràpid
SIGNIFICAT: crítica irònica a les prioritats i comportaments de la societat, que arriba a valorar més un partit de futbol que l'enterrament d'una bona persona. Moncada utilitza l'humor i la sàtira per mostrar com la gent pot ser egoista i superficial, fins i tot en moments seriosos com la mort.
[…] d'un oliver
[…] gira al voltant de dos antics amics. Un d'ells, el narrador, és botiguer però també té un tros de terra amb oliveres. […] és el propietari del camp on transcorren els fets. El narrador explica que el seu amic no té temps de recollir les […] decideix fer-li el "favor" de recollir-les ell mateix per evitar que es facin malbé. Afirma que va dir a la seva dona […] avisés l'Isidre, però ella s'oblida de fer-ho. […] a l'Isidre que quan li està robant les olives, aquest hi va corrents i troba l'antic amic dalt d'un arbre. El narrador […] amb tota mena d'explicacions, recordant els temps de la guerra, atribuint la culpa a la dona, i assegurant que […] però l'Isidre no se'l creu i acaba perseguint-lo amb un bastó.
PERSONATGES: […]ador: Botiguer i amic de l'Isidre, justifica el robatori de les olives com un "favor". És hipòcrita i enganya tant […]. Isidre: Propietari de l'olivar, es mostra indignat i violent quan descobreix el robatori i persegueix el narrador. […] del narrador, que s'oblida de transmetre el missatge a l'Isidre. Serveix com a excusadora del narrador.
Hipocresia: El narrador justifica els seus actes egoistes amb excuses falses. Pèrdua d'amistat: La confiança […]. Humor i crítica social: El to irònic i còmic critica la picaresca i la doble moral dels pobles. […] popular: La llengua oral i l'ambient rural mostren tant les virtuts com les misèries de la vida tradicional.
[…] corregnda d'Elies
[…] d'Elies Santapau, un home que corre pel poble per arribar a un autocar que surt cap a Lleida. […] poble comenta sobre la seva riquesa i les raons de la seva carrera. Quan arriba, l'Elies li diu al conductor […] la seva dona, que està a punt de morir segons el metge.
SIGNIFICAT: […] fugida de la realitat i la recerca d'una llibertat que, en última instància, és inabastable.
[…] a un narrador el memorable partit de futbol del poble contra una vila veïna. L'àrbitre es decanta […]. Enmig del partit, el riu Segre inunda el camp, i l'equip local, acostumat a aquestes condicions, […] amb un crit polític contra la dictadura.
PERSONATGES: […] de la història, amb ganes de saber la història i les anècdotes de la vil·la. El narrador-cronista del […] drama del capítol. Cristòfol: Un vell amb la memòria viva de la vil·la. És u home graciós.
SIGNIFICAT: […] la manipulació de les masses a través de l'espectacle esportiu, que serveix per distreure i […].
[…]gues
[…] que la mort li arriba en qualsevol moment, i escriu una carta a la Senyora Mort, expressant […] per continuar el seu ofici, que va perdre quan es va construir un pont sobre l'Ebre. El seu […] ja és gran.
PERSONATGES: […] narrador protagonista, que escriu una carta a la Senyora Mort. Ha estat barquer i miner, però […]. Miquel Dalmau ("La Clenxa"): El barber del poble, descriu com un jove elegant i […] home fort com el ferro, que mor de manera sobtada mentre jugava a la botifarra. Senyora […] esquerre blau, coneguda com "els Garrigues del Dia i la Nit". Garrigues […] a diferents llocs i cabell de panolla, també anomenats "cruïlles". Tenen sis dits per […] causa problemes a Tomàs de Veriu. Persona víctima d'una jugada […] qui expressa la seva opinió sobre el barquer del poble. El capatàs: Cap de la mina […]. La dona amb mal de genoll: Una dona que necessita medicament, a qui […] dama amb qui Miquel conversa i qui li mostra un quadre. Teodor: Navegant expert […] que mostra l'apotecari. Senyor Caront: Barquer del món dels morts, a qui […].
SIGNIFICAT: […] desig de trobar un significat o una tasca fins i tot en l'últim moment de la vida.
[…] un narrador. Aquesta por ve de l'odi que l'àvia sentia pel seu marit, que va […] de la seva mort, l'àvia va tallar la figuera i tem que el marit l'estigui esperant […] necessitat d'afrontar els conflictes no resolts abans de partir.
9.Els delfins
RESUM: Miquel és l'home que dona el condol als difunts del poble. Reflexiona sobre el seu càrrec i sobre els intents fallits […] homes per substituir-lo. L'arrogància de Miquel el fa sentir que ningú serà tan bo com ell, i es preocupa per qui el succeirà.
SIGNIFICAT: simbolitza la recerca d'una bellesa efímera i la incapacitat d'apropar-se a allò que es percep com a inabastable.
10.Un enigma i set tricornis
RESUM: El relat explica com la vila està vigilada per forces de l'ordre i les tensions al voltant d'un "àrbitre pirata" que […] resultats dels partits de futbol locals. Les autoritats volen descobrir la identitat d'aquest àrbitre, i el relat acaba revelant q[ue] ser el sergent comandant del poble.
SIGNIFICAT: Reflexió sobre la confusió i la manca de sentit en les institucions que haurien de garantir l'ordre i la justícia.
11.Amarga reflexió sobre un manat de cebes
RESUM: Manuel la Lloca, conegut per haver robat un manat de cebes, recorda la seva detenció i les tortures a què va […] pels guàrdies. A canvi de no revelar secrets sobre el poble, fa un xantatge a l'Horaci, el sereno, implicant-lo en […] relacionada amb els anarquistes. El relat acaba amb Manuel apallissat.
SIGNIFICAT: Simbolitza la pèrdua de valors i la deshumanització en una societat que prioritza l'aparença sobre l'autenti[citat].
12.L'assassinat del Roger Ackroy
RESUM: Damià explica a en Sebastià com va disparar a Teodor de Peris, després d'haver estat interromput diverses veg[ades] llegia la novel·la d'Agatha Christie L'assassinat de Roger Ackroyd. Finalment, creu que l'assassí és el doctor Sheppard […] disparant al Teodor per error.
SIGNIFICAT: metàfora de la manipulació de la veritat i la construcció d'una realitat paral·lela per part de les autoritats.
13.Amor fatal en decúbit supí
RESUM: Gervasi Fenolleda, un home adinerat, es troba pensant en el seu comportament infidel i en els records d[e…]. Després d'una reflexió sobre els seus enganys i els d'altres homes de la seva família, acaba matant la seva amant a[mb…]. Finalment, es revela que l'amant és només una fotografia de l'actriu Claudia Cardinale.
PERSONATGES: Gervasi Fonolleda: Es propietari d'una empresa minera. Li agrada la Claudia Cardinale amb la qu[al…] seva dona. Es mostra constantment preocupat per què ha fet. Claudia Cardinale: Personatge del quadre. Júlia: […] Gervasi. Es bastant major. Família fonoelleda: Els tiets eren persones díscoles (tenien relacions). Julieta: Fill[a…] Natàlia: Minyona de confiança de la casa.
SIGNIFICAT: representa la destrucció personal i moral causada per la culpa i la incapacitat d'assumir responsabilitat[s].
14.Guardeu-vos de somiar genives esdentegades
RESUM: Gabriela, obsessionada amb la salut del seu fill Carles, porta el nen a diversos metges. Mentrestant, el s[eu…] té una aventura. Gabriela, creient que el seu fill està maleït, mata a una persona desconeguda al baixar de l'aut[ocar…] visió relacionada amb el malefici del fill.
PERSONATGES: La Gabriela, és la mare d'en Carles. La funció que fa és la mare obsessionada amb el seu fill i […] extrems pel seu fill. Es el personatge principal per encarrilar el capítol i seguir l'història. Tenim un estereotip […] veiem com l'heroi del seu fill. Carles és el fill de la Gabriela i Marcel·lí, deduïm que té entre 5 i 8 anys. La seva […] passa per que té una suposada malaltia. Marcel·lí és el pare d'en Carles i marit de la Gabriela. La seva funció és […] té mig abandonat per la obsessió que pateix amb el seu fill, doncs ell se'n va a Tortosa de viatge i allà te una […] mare d'en Marcel·lí. La seva funció és encarregar-se de que la seva nora faci més cas al seu fill. L'Adelaida és la […] xofer de l'autocar. Es un personatge figurant. Doctor Beltran és el metge del poble. La seva funció a l'obra es […] viu la Gabriela amb la seva família i li diu a la Gabriela que el seu fill no té res.
SIGNIFICAT: Crítica a les supersticions i creences irracionals que condicionen la vida quotidiana i les relacion[s…].
CRÍTICA, RELLEVÀNCIA I INFLUÈNCIA
- L'obra va ser molt ben rebuda per la crítica per la seva qualitat literària i originalitat.
- El cafè de la granota és considerada una obra clau de la narrativa catalana moderna.
- Moncada va aconseguir projectar la seva petita comunitat local com un espai literari universal.
- Ha influït generacions posteriors i ha contribuït a consolidar la literatura en català de la Franja com […] panorama literari català.